LA FESTA A SANT VICENT FERRER EN
MANISES, UN POC D'HISTORIA.
LA FIESTA A SAN VICENTE FERRER EN
MANISES, UN POCO DE HISTORIA.
En Manises la festa a
Sant Vicent Ferrer es, hui en dia, una festa que en la Parroquia de
Sant Joan Batiste, practicament ha desaparegut, no es que no es
celebre, sino que no hi han festers ni actes que -a la vista del
poble- demostre que se està celebrant un acontenyiment.
No sempre ha segut
aixina, ya que des de molt antic, estic parlant d'abans de 1925
(Sigle XX), si que tenia una gran importancia. Persones majors me
conten que hi havien colles de jovens o grups d'amics, que es feen
festers i la celebraven. No he encontrat documents que certifiquen
que era una festa on tot el poble participava (estic parlant quan
sols existia una Parroquia i el poble no passava dels 7.000
habitants) i en la que s'honrava al Nostre Sant Vicent en tots els
honors que com cal mereix. Possiblement en l'Archiu Parroquial es
puga encontrar alguna documentacio, pero hui per hui ningu -i sobre
tot el Maniser Ilustre José Maria Moreno Royo, Croniste de Manises i
home que ha fullejat i tret a la llum la Historia de Manises, baix
molts aspectes, fins a que va morir- pot asseverar que era una festa
multitudinaria.
Portà del programa de les festes a Sant Vicent Ferrer de l'any 1930, que se pot encontrar en este blog.
En 1930, i segons el
llibret de la festa que tinc, es feu una de les festes mes sonades de
la decada, ya que segons el programa, va durar des del 5 al 10 de
Setembre de 1930, i en ella varen desenrollar tota classe
d'activitats: Socials, culturals, deportives, etc., i sobre tot molta
musica, en concerts, passacarrers i actes aïllats. Va ser una de les
ultimes festes -sino la ultima- abans de la incivil Guerra Civil
Espanyola, ya que des de 1932 fins al 1936 no estava la situacio
social, economica ni religiosa per a fer festes i tampoc de 1936 a
1939.
Els actes, clavaris i mes informacio de l'any 1944, es pot encontrar en este blog, en l'apartat Archiu per temes-Hemeroteca.
Apleguem a 1943 (despuix de passar els cinc anys post guerra) i
comença a renaixer eixa devocio a Sant Vicent i a atres festes,
sobre tot religioses, i comencen els grups d'amics a juntar-se i
fer-se festers. En 1944 es torna a fer la festa a Sant Vicent Ferrer
i tal i com ocorria en atres disciplines, com les deportives, els
festers son treballadors de distintes fabriques de ceramica que es
juntaven per a fer igual una festa que un equip de futbol.
Periodicament la festa es torna a fer en diferents anys pero no
seguida, a lo manco no consta en l'archiu que yo conec. L'any 1953 o
1954 son atres anys que la Parroquia de Sant Joan (que llavors era la
de Manises, la unica que existia) segons els relats de persones
majors que me diuen que tambe es fea.
No obstant San Vicente
Ferrer sempre ha estat en el quefer quotidià dels habitants de
Manises, sobre tot en les fabriques i les cases, ya que teniem al
Maniser Ilustre José Gimeno Martínez, que va pintar murals per a
Parroquies en Valencia, com el que existix en la frontera de
l'Esglesia de Santa Monica, tambe per a particulars de Valencia
capital. En Manises no podia faltar la devocio al Sant i moltes
families volien tindre'l en sa casa per lo que li la demanaven al tio
Pepet i la posaven en el corral de sa casa, com el d'Amparo Martínez
en el Carrer del Bisbe Soler. L'image del Sant en el taulell que
ilustra el present articul, pintat pel ceramiste Miguel Rodrigo
Arnau, està en el Carrer de Sant Joan de la Ciutat.
Mural de taulells que s'encontra en casa d'Amparo Vilar en el Carrer del Bisbe Soler.
Taulells de Sant Vicente Ferrer que s'encontra en la frontera de l'antiga tenda de Miguel Rodrigo, en la porta que cau al carrer de Sant Joan.
Encara que no es fa
festa, festa, si que es celebra. El dia comença a les 8 del mati en
una missa -que abans es fea en llengua valenciana i ara no (des de
2014), ya que el nou retor de la parroquia de Sant Joan Batiste, no
sap o no vol saber dir-la en llengua valenciana, segons diu. En el
moment de combregar, es para la missa i es trau el pali, el retor
acompanyat pels feligresos comencen la solemne provesso en farols i
ciris. L'itinerari no es l'acostumat, ya que segons les cases que es
tenen que visitar es recorren els carrers de Manises ab el fi de
poder aplegar a totes les persones malaltes o per qualsevol atra
circumstancia que han demanat que li porten a Nostre Senyor. Els
feligresos acodixen voluntariament ad est acte solidari que porta a
Deu a casa dels necessitats, en este cas impedits que no poden
acostar-se a la parroquia.
Eixida del Combregar de l'Esglesia de Sant Joan Batiste. Es poden vore els combregars dels distints anys en l'apartat ARCHIU PER TEMES-HEMEROTECA, en este blog.
Acompanyats per la
banda de musica, tocant i cantant cançons religioses, en retor entra
en cada casa, que -previament- la familia ha adornat la frontera en
cobertors i a estés la matapuça a la porta de casa fent un mant a
la porta. Obrin la porta i entra en retor per a donar-li la comunio,
al mateix temps que es saluden i aprofita la visita per a desijar-li
una pronta recuperacio.
Despres de mes o manco
1 hora i mija o dos (segons els malats a visitar) la provesso entra
en la parroquia on finalisa la missa i felicita a tots els assistents
per haver-lo acompanyat i als Vicents i Vicentes per ser el dia del
seu Sant.
Mural de taulells que es troba en Capitania, en Valencia.
Al finalisar en la
plaça de l'Iglesia es quan els feligresos aprofitem per a felicitar
als que hui en dia es la seua onomastica.
En l'actualitat encara
que no es fa una festa com abans, en traca, banda de musica i
verbenes, si que existix una associacio que celebra la festa a Sant
Vicent, el del Grup de Santa Félix, i que fa la Missa en la
Parroquia del Cor de Maria.
Moltes felicitacions a
tots els Vicents i Vicentes i que passen un molt bon dia.
Pepe Esteve i Navarro
PD: Articul publicat en la revista ALTAR DE RUSSAFA, de l'Associacio de Sant Vicent Ferrer en el seu Centenari 1915-2015.
.
