EN MEMORIA DE TODAS LAS VÍCTIMAS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA Y EN TODO EL MUNDO. R.I.P.

BENVINGUTS AL BLOG DE MANISES EN LLINEA · BIENVENIDOS AL BLOG DE MANISES EN LÍNEA · WELCOME TO THE BLOG OF MANISES ONLINE · BIENVENUE SUR LE BLOG DE MANISES EN LIGNE

DESDE ESTE AÑO 2020, EN EL MENÚ, SITUADO A LA DERECHA, SE VAN A INDICAR LAS ENTRADAS QUE SE VAYAN PRODUCIENDO CON LOS REPORTAJES, ARTÍCULOS, VÍDEOS, ETC., QUE SE VAYAN INTRODUCIENDO, POR FAVOR, ENTRE EN EL ENLACE QUE DESEE, PARA PODER CONOCER LA NOTICIA. GRACIAS POR VISITAR EL BLOG.

GRACIES PER VISITAR EL BLOG. GRACIAS POR VISITAR EL BLOG. MERCI DE VISITER LE BLOG. THANKS FOR VISITING THE BLOG. Vielen Dank für den Besuch der Blog.

ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

jueves, 22 de octubre de 2020

LA PILOTA VALENCIANA PER AURELI LÓPEZ

LA PILOTA VALENCIANA

AURELI LÓPEZ

Aureli López en el centre de la fotografia en el Trinquet de Manises 

El trinquet de Manises


RAONEM DEL DEPORT MÉS BONICO DEL MÓN

He triat este títul en homenage al genial Juliet d’Alginet, qui ya nos deixà, i al seu etern amic-contrari en els trinquets, N’Antoni Reig Ventura “Rovellet” naixcut en l’any 1932 i encara ple de vida; els dos compartien esta afirmació junt al jagantesc Francesc Cabanes Pastor “Genovés” i tantíssims enamorats del més valencià dels deports, com ara Genovés II qui en acabant de patir totes les lesions possibles per a un eixercici tan exigent, hui seguix dient, jugant a gran nivell que “no hi ha res en el món que m’agrade més que jugar a pilota”.

Ben de cor crec que per a l’eixemplar cavaller Juliet d’Alginet no pot haver major alegria que vore, des de dalt, a tres nets seus jugant ara i fent-se un lloc entre els millors: Salva, Juliet i Guillem Palau.

Com totes les tradicions de fondes arraïls en el poble pla, la Pilota Valenciana és autèntica Cultura que ha vengut enriquint-se en el pas dels sigles, del seu vocabulari específic i creatiu, han passat a la parla popular paraules i frases fetes que molts valencians ignoren d’a on venen: tindre bon saque; eixir de rebot; a este hores pilotes noves; de donar ningú es fa ric; perdre quinze i ralla; a dos de val i la pilota encalà; penjar els guants; si me la donen quinze, no la vullc; tindre la mà foradà; cavallers, va de bo...

Encara que tenim ben documentats els primers temps del joc de pilota a mà (el Museu d’Àtica en Atenes i la Feninde) torne a dir que ningú, ara per ara, pot parlar dels orígens d’este preciós joc que ha de vindre de molts sigles ans de Crist. Sabem que dels grecs passà als romans i d’ahí s’escampà per casi tot lo món.

En Valéncia ciutat i regne, per l’immensa creativitat dels seus artesans, s’adaptaren, modificaren o varen nàixer modalitats que hui per hui són genuïnament nostres, ben especialment la pilota de vaqueta, admirada per europeus i americans i única –de moment- en la seua matèria, farcit o reomplit i manera de preparar-la, cosir-la i acabar-la.

Si parlem de modalitats, hem de mamprendre per les Llargues i el Raspall que seguixen escorcollant sobre quina fon la primera; les imàgens gregues d’hòmens nuets llançant-se la pilota poden referir-se a qualsevol de les dos, ya més avant i en els palaus romans tenim documentat el joc per dalt corda, en la mà nua o en una espècie de paleta (per a no fer-se mal en les mans) nomenada “triquet” d’a on podria vindre el nom de trinquet. Podeu i deveu consultar els “Diálogos” del nostre J. Lluís Vives a on comparava els trinquets de París en els de Valéncia, cóm s’equipaven els jugadors-cavallers, etc.

Tornant al joc A Llargues, pense que ha conseguit la màxima internacionalisació en els campeonats valencians, europeus i mundials, un gran orgull per al nostre poble que el nom Llargues junt a les antigues Chazas s’haja acceptat per tots els països; i un goig que les pilotes blanques de badana d’uns quaranta grams, duguen l’inscripció “Va de bo” i solem fer-les ací per a tots.

A Palma o A Curtes és germana del joc a Llargues en la diferència que explica el seu nom (s’ha de traure a Palma i no lliure -de bragueta o bojaca, a braç, a volea...), enguany, informava el Comité de Ralles que ha segut la modalitat elegida per a la XV edició de la Copa Generalitat que va alternant-les totes; en jovenils han jugat Gavarda, Montserrat, Faura i Sella; en majors Parcent, Relleu, Sella i la Vall d’Alauar.

El Raspall (Raspa, Raspot, Raspallot o joc per terra) és, sense dubte, el millor i més divertit per a iniciar als chiquets i chiquetes que fruïxen enrollant-se les mans o protegint-se-les en un guant de cartó, esparadrap, etc., és maravellós vore’ls a bacs per terra, entre crits de gorja, tractant de guanyar-li l’esquena al contrari i fer-li-la quinze. És modalitat del món professional i el número de chicones-dònes practicants creix jorn a jorn.

La Galocha du de malnom (molt bo per a mi) “la regina dels carrers” i creem que naixqué de la reivindicació popular quan els trinquets estaven reservats per als cavallers; si sabem vore el traure d’esta antiga modalitat, passant la pilota per dalt de dos cordes, la del mig de joc i la corda-galocha, entendrem que la segona equival a la ralla en la muralla del trinquet, dalt de l’escala, la qual s’ha de passar per dalt per a fer-la entrar dins del dau.

Com en el fet de Vinatea (únic en el seu temps) li dia el rei Alfons IV El Benigne a la reina Leonor de Castella que li demanava un contrafur “oh reina, reina, el nostre poble és franc (lliure) i no així subjugat com el de Castella..., pense ben de cor que el decidir fer una preciosa rèplica en els carrers, a imitació dels trinquets, era la resposta, ben lliure, del nostre poble a la prohibició dels de sempre.

La Percha és un abellidor barrejat entre Llargues i Galocha, divertida de jugar i que s’ha anat quedant en eixos poblets-joya d’Alacant, com ara Benasau, Sella, Castell de Castells, Murla, La Vall d’Alauar, Benifallim, Relleu, Penàguila, Benimarfull (on naixqué el gran filòlec Lluís Fullana Mira)..., vos serà molt profitós fer-los una visiteta païsagística, deportiva i gastronòmica, també per a escoltar la llengua valenciana sens empelts forasters, viva, culta i plena de musicalitat.

L’Escala i Corda, trinquet o joc a l’Alt, és la més completa i difícil de totes les modalitats, com a prova que no deixa cap de dubte, el millor campeó Individual de Raspall, el gran Waldo d’Oliva (qui ha penjat els guants recentment) no passà d’una segon categoria quan vullgué jugar per dalt corda, també jugava molt be a frontó valencià. És, junt al Raspall, la modalitat professional més reconeguda i practicada, com sempre, en els campeonats d’aficionats que organisa la nostra Federació de Pilota Valenciana a totes les modalitats, junt als Clubs i les escoles de pilota que ne són un cafís, en participació de chiquets i chiquetes, jóvens i chicones, hòmens i dònes...fonaments indefugibles per a que ixquen nous professionals del bon treball fet en el Cespiva, Tecnificació...

Tenim els també antics trinquets de Pilota Grossa (de reduït tamany) que tornen a estar en actiu i en aficionats de totes les edats; les renomenades Galochetes de Monòver en campeonats que ya organisa la Federació i ampla participació a on hi ha una cat. “especial” en la qual juguen pares contra fills i yayos contra nets.

El Frontó Valencià (o les tres parets a la valenciana manera) creix, també des de la Federació, en campeonats individuals i per parelles que són un autèntic plaer en les categories de querubins, pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets i jovenils; en esta modalitat i ademés de les categories 1ª, 2ª i 3ª, es juga el Campeonat de la Diputació per parelles, en un apassionant barrejat de professionals de l’Escala i Corda i el millors aficionats de 1ª categoria; l’últim trofeu Individual “President de la Generalitat Valenciana” l’ha guanyat Àlex Martí-Alejandro de Paterna- per a alegria dels paterners.

El Frontó en flares, tradicional de Chert i Traiguera junt a vells poblets de Castelló, també ha iniciat, en èxit, els campeonats organisats per la Federació; com he dit dels d’Alacant i per les mateixes raons, també és perfecte pujar a vore jugar esta divertida modalitat mentres gogem d’una naturalea tan espectacular com riquíssima i una contundent gastronomia.

En l’aspecte internacional hauríem d’afegir l’ara ben conegut One Wall o frontó de paret única, el Joc Internacional que es juga en camps d’herba, el Manito argentí, la Pilota Mixteca de Mèxic, la Pasaka-Laxoa dels vascs i un llarc etc. perque en cada campeonat europeu i mundial, el país amfitrió inclou la seua modalitat pròpia.

Hi havia més modalitats, hui en desús, pense que per eixa chicoteta anarquia que sempre tria fer-nos caboteta de rata abans que coa de lleó... ¿penseu en falles i comparses? Va, no sigau malpensats...Puc citar-vos “el rebotet”, “el palico”,el sabadall o sabatall, el quedo, a l’all, el nyago ...

I nos queda l’extraordinari Joc Faller també conegut com a Joc de carrer o Joc al carrer; l’idea vingué de Pepe Chiralt, qui ya nos deixà, llavors vicepresident de J.C.F. per a Cultura i Deports; nos reunírem en Joan Contreras, Alberto Soldado, Chiralt, Josep Lluís López i yo mateix...No era llògic que la pilota valenciana no estiguera dins del món faller i en això coincidírem tots; pensàrem en crear una modalitat senzilla i tan fàcil de jugar com d’entendre pels aficionats que la veren en places i carrers; mides del terreny de joc i pes de les pilotes de badana segons les categories que s’apuntaren, sempre contant en que fora divertit per a majors i chiquets dels dos sexes. El primer llibret en el reglament de la nova modalitat s’edità en 1997, recorde que duya en portada a tot color el braç dret del hui Seleccionador del nostre deport, Pasqual Sanchis Moscardó “Pigat II” de Genovés; a l’any següent ya creàrem el I Campeonat Infantil, en acabant va anar creixent i hui goja d’una excelent proyecció de futur.

Per si poguérem traure un resultat positiu per a un pròxim pervindre, vullc demanar-li a Junta Local Fallera que convoque una reunió en la qual se parle de fer nàixer algun equip de pilotaris fallers, tant de majors com de chiquets i chiquetes; pense que per a orgull de tots, els equips que pogueren fer-se durien el nom de “Pilotaris fallers de Paterna” i no de cada falla particular (si aixina ho aprovàreu); el contacte seria raonar en Joan Contreras que du el campeonat faller des de primeries, ell vos diria les categories, edats, tipos de pilota, etc.; a banda i ací teniu el Club Paterna de Pilota Valenciana hui presidit per l’amic i jugador Antoni Damian Ferrandis, en qui vos puc posar en contacte quan digau; també tenim al campeó que vos citava adés “Alejandro de Paterna” que és Monitor de la Federació de Pilota. No cal dir-vos que seria genial tindre equips fallers junt als del nostre Club –creat en 1981- que ya competiren en Galocha, fa anys i seguixen participant, ara a Frontó, en la Federació.

Com alguns sabeu, he fet algunes publicacions del nostre deport, anotant sempre la chicoteta història dels millors pilotaris paterners, professionals i aficionats de bon nivell; una vegada més reivindique el nostre trinquet (hui aparcament de supermercat) perque seria la millor Escola de Pilota continuadora de l’iniciada en l’antic frontó de la carretera de Manises, fa prop de quaranta anys...; no hi ha millor homenage que pogam oferir-los als grans Micalet de Paterna, Torrijos, El Pallero, Els Carbonerets –pare i dos fills-, Juliet, Micalet “el pincho”, Paquito “el rubiet”, “Lloca”, José “el carbonero”, Micalet “el de la rulla”, “Tartacòver, el melero”, “Bravo”, “Chuano”, “Bartolo”, “Batiste”...i un llarguíssim llistat. Reviscolaríem la seua memòria endevinant el seu somriure en vore chiquets i chiquetes practicant el Raspall, l’Escala i Corda...

Per a anar acabant i en el millor desig de que vos agraden, deixe entre barres un poemeta-sonetet  que vol profundisar en el debilitament del nostre deport a costa del baló gros, diu aixina...Poqueta gent entre les parets blanques/ la llarga escala no té caliu humà/ si mor el tronc se li semen les branques/ rojos i blaus del deport valencià/ Les masses bramen en els ulls plens de vert/ i no hi ha lloc on no adoren la brossa/ els mijos saben girar lo fals en cert/ i un mac redó velles costums destrossa/ Els dos rebots conten als tamborins/ l’ahir de gom a gom i crits de glòria/ hui sol tenen el vol dels teuladins.../ Un vent anglés borra la memòria/ que ha de tornar en chiquets pelegrins/ vaqueta i clau d’un bell tros d’història.

Com a remat i segur de compartir-lo en tot el món faller, un poemeta a la nostra Senyera que ya ha fet els vint anys... Senyera, bella Senyera/ des de sempre verdadera/ eres la recta drecera/ camí de la llibertat. / Senyera, vella Senyera/ blau de la llum marinera/ groc de l’espiga arrossera/ roig de mil cors en esclat./ Senyera, bella Senyera/ símbol pur d’un regne franc/ Senyera, vella Senyera/ clam d’amor dels valencians/ que te canten en la llengua/ més dolça que en lo món hi ha./ Senyera, mare Senyera/ força en pau d’un poble gran/ crit de qui te vol sancera/ acaronant als germans.

Aureli López

.

miércoles, 23 de septiembre de 2020

PASARELA AL AEROPUERTO DE MANISES, EL NUEVO PASO SUBTERRÁNEO PARA MANISES

AEROPUERTO DE MANISES - VALENCIA

PASARELA SUBTERRÁNEA AL AEROPUERTO

(PROVISIONAL, PARA SIEMPRE)


Hace 15 días se publicaba una noticia en el periódico LP, que se había construido un paso subterráneo para poder acceder de Manises al aeropuerto y evitar cruzar las carreteras con resultado de varias muertes, como ya ha sucedido.

Que Manises -como Ciudad- y su Aeropuerto -como octavo de España, en pasajeros, con 8.539.403 millones, el 9/9%  del total en 2019, NO PINTA NADA EN EL PANORAMA ESPAÑOL es una realidad que se ha vista consolidada en la chapuza que el Ministerio de Fomento, dirigida por un valenciano José Luis Ábalos, del PSPV-PSOE, ha realizado en el paso subterráneo y pasarela que lleva al aeropuerto.

Problemas de escaleras, sin rampas, falta de luz en el túnel, firme (que no es firme, es arenilla prensada) hasta llegar al final de la subida a la rampa, donde se ve el hormigón, pasando una pasarela estrecha que no caben dos maletas, ni dos carros con niños al mismo tiempo, ni dos sillas de ruedas, nos demuestra que han venido para quedarse.

Las indicaciones ATENCIÓN, PASO PROVISIONAL, que están a la entrada y salida del túnel (que se inundará a poco que llueva) nos demuestra que es otra obra que se ha diseñado en un despacho y los encargados de hacer las obras no han tenido "presuntamente" la >osadía< de informar al que lo ha diseñado, que dicho paso es inaceptable, no sea cosa que su razonamiento y advertencia tenga repercusiones no buenas.

MAL, MAL, MUY MAL, y desde el ministerio indican que la nueva pasarela, la definitiva y buena, se hará cuando tenga lugar la remodelación de la carretera CV220 que viene de Paterna y cruza Manises, que vistos los enfrentamientos entre el Ministerio y el Ayuntamiento de Manises, va para muuuuuuuyyyyyyy largo.

Mucho me temo que dentro de 5, 6 o 7 años, todavía estará igual, al tiempo.

Estas fotografías, que ahora pueden ver están hechas en los últimos 4 días. Lean en cada una de ellas las deficiencias que contienen.

Haga una visita turística y compruebe, por Vd. mismo, la chapuza que se ha hecho.

Pepe Esteve.
Manises Online 


















.

jueves, 10 de septiembre de 2020

VALENCIA Y SUS MONUMENTOS, VISITA CULTURAL, ARTÍSTICA Y PATRIMONIAL POR EL "CAP I CASAL DEL REGNE"

DE PASSEIG PER VALÉNCIA CIUTAT,

UN POC DE LO QUE POTS VORE I CONEIXER

DE PASEO POR VALENCIA CIUDAD,

UN POCO DE LO QUE HAY QUE VER Y CONOCER



Introducción bilingüe,
Web y pdf en castellano

Valéncia, Cap i Casal del Regne de Valéncia, te infinitats de llocs per a vore i quedar admirarts de la seua Historia, Monuments i Racons que -de segur- no coneixies.

Es una continua sorpresa lo que carrer a carrer et vas trobant i que no saps qué és i perqué està ahí.

Existixen moltes formes de coneixer el ric Patrimoni, moltes ueps, videos, etc., pero he seleccionat dos fonts d'informacio que te serviran per a poder anar coneguent lo gran que som  els valencians i el grandissim i ric Patrimoni que tenim.

Primer que tot pot entrar en la uep de

www.jdiezarnal.com

i l'atra es un pdf, de 383 fulles, que va de la A a la Z, a on pots encontrar casi tot lo que busques

https://files.manisesonline.es/paseo_por_valencia_y_sus_monumentos.pdf


Valencia Ciudad, tiene infinidad de lugares para ver y quedarte embelesado de su Historia, sus Monumentos y los Rincones desconocidos que -probablemente- no conozcas.

Es una continua sorpresa lo que calle por calle te vas a encontrar y no sabes qué és y el significado que tiene, ni porqué está ahí.

Existen en la actualidad muchas formas de conocer Valencia y su rico Patrimonio ya sea por medio de webs, vídeos promocionales, etc., pero he seleccionado dos fuentes de información que servirán para poder ir conociendo lo grande que somos los valencianos y el grandísimo y rico Patrimonio que tenemos. 

Pepe Esteve
Manises Online
.

domingo, 30 de agosto de 2020

VOCABULARI DE LA CERAMICA DE MANISES

VOCABULARI DE LA CERAMICA DE MANISES

PARAULES TIPIQUES DE LA FABRICACIO CERAMICA MANISERA

VOCABULARIO DE LA CERÁMICA DE MANISES

PALABRAS TÍPICAS DE LA FABRICACIÓN CERÁMICA MANISERA

https://files.manisesonline.es/paraulesdeceramica.pdf

FESTA DE LES SANTES JUSTA I RUFINA, LES SANTES ESCUDELLERES, EN 2020


 SANTES JUSTA I RUFINA, 19 DE JULIOL DE
2020, FESTA A LES SANTES ESCUDELLERES,
PATRONES DE LA CERAMICA I
PATRONES DE LA CIUTAT DE MANISES.

SANTAS JUSTA Y RUFINA, PATRONAS
DE LA CERÁMICA Y DE MANISES, 
19 DE JULIO DE 2020.


Aspecto que presentaba el altar mayor de la parroquia de san Juan Bautista el pasado 19 de julio, fiesta a la Patronas de la Cerámica y de Manises, que este año ha tenido una celebración muy especial, debido a las restricciones sanitarias, con motivo del Coronavirus que nos azota.   


Vista de la nave central de la parroquia en la que -como se puede observar- las medidas de seguridad que se han implantado, desde el primer día, hace imposible que la iglesia pudiera llenarse como en años anteriores, aunque esta fotografía está tomada a las 19:40 horas, veinte minutos antes de que diese comienzo la santa misa.


Salida de los sacerdotes de la sacristía por el nave izquierda (mirando de frente el altar mayor). Al fondo se puede ver el altar con la imagen de la Virgen de los Desamparados.


Los Clavarios y feligreses han participado activamente en las lectura y preces de la Misa dedicada a Santas Justa y Rufina.














Una vez finalizada la Santa Misa los Clavarios se han fotografiado a los pies del Altar Mayor, junto a la imagen de las Santas que estaban a su izquierda, engalanadas y con las luces encendidas. 



Al finalizar los cantos e himnos, que durante toda la misa nos han acompañado desde el coro, los clavarios han sacado el anda con las Santas a la puerta de la iglesia, con el fin de ofrecerlas a los feligreses que no habían podido entrar en el templo y a toda Manises.


Esta imagen de Les Santes Escudelleres, se trasladará a su altar donde que tiene en la nave izquierda de la nave central de la iglesia, que Vds. pueden ver en la siguiente fotografía. 


Hornacina-Altar que Santas Justa y Rufina tienen en la
parroquia de San Juan Bautista.
.