MURAL DE LOS CLAVARIOS DE SANTAS JUSTA Y RUFINA 2025

MURAL DE LOS CLAVARIOS DE SANTAS JUSTA Y RUFINA 2025

LES SANTES ESCUDELLERES 2025

LES SANTES ESCUDELLERES 2025


ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

domingo, 22 de enero de 2012

SAN VICENTE MÁRTIR, PATRONO DE VALENCIA. ELS PIXAVINS


SANT VICENT MARTIR ( PATRÓ DE VALENCIA )


Biografía de San Vicente Mártir:


Camino de San Vicente Mártir:


Iglesia y Ermitas dedicadas a San Vicente Mártir:


ELS PIXAVINS

 ( Articul Bilingüe )



Idioma Valencià


El 22 de Giner de tots els anys – caiga el dia que caiga – en Valencia es celebra la Festa de Sant Vicent Martir, Patró de Valencia. i este dia es recorda en Manises com un acontenyiment que des de fa anys ha perdut vigencia i tradicio, per falta de fabriques i de visitants.

Este dia, families sanceres aprofitant que era festa en Valencia, venien en tren o tramvía i inclus en coche a passar el dia en Manises. Primer visitaven les fabriques, a on en els obraors veen com es fea i es pintava la nostra ceramica. Posteriorment anaven de visita a les tendes de ceramica on compraven peces, tant per a decorar com de recorts de la seua visita.

El nom de PIXAVINS ( MEA VINOS ), si en principi es pot considerar despectiu, no era aixina realment, ya que era la forma en que els manisers/es tractaven als visitants que eixe dia mos visitaven. Venien molt mudats i en “punt d’onze”, per lo que contrastava en la roba dels alfarers-ceramistes que estaven bruts de barro o pintura, i era una forma de diferenciar, lo que –entre cometes- era la coentor dels visitants i el vestir dels alfarers.

Anecdotes n’hi han moltes, pero la mes corrent era que els jovens que estaven fent a l’aire reomplien la peça d’aigua i despres de fer la demostracio, esclafaven el barro i l’aigua que estava en son interior esguitava i posava perduts als que estaven mes prop, embrutant-los.

Fa molts anys que no es celebra este dia. El Gremi de Ceramistes fon l’ultim en fer publicitat i donar-li categoría. Eixe dia obria les portes de la Seu -en l’antiga Escola de Ceramica-,  ensenyava l’exposicio i en fulles informatives els guiava a les fabriques, despres a les tendes, i per a finalisar al Museu de Ceramica.


En l’any 1997 el Gremi de Ceramistes feu una forta campanya de divulgacio, tant en prensa, radio i TV. Els visitants respongueren, i tot lo dia tingueren visitants.


Idioma Castellano o Español

El 22 de Enero de todos los años – caiga el dia que caiga – en Valencia se celebra la Fiesta de San Vicente Mártir, Patrono de Valencia, y este dia se recuerda en Manises com un acontecimiento que desde hace años ha perdido tradición y costumbre, por falta de fábricas y visitantes.

En este dia, familias enteras, aprovechando que era fiesta en Valencia, venían en tren o tranvía e incluso en coche, a pasar el día en Manises. Primero visitaban las fábricas, donde en “els obraors” veían como se hacía y se pintaba la cerámica. Posteriormente iban de visita a las tiendas de cerámica donde compraban piezas, tanto para decorar como de recuerdo de su visita.

El nombre de PIXAVINS ( MEA VINOS ), si en principio se puede considerar despectivo, no era ese realmente la intención, ya que era la forma en que los maniser@s llamaban a los visitantes que ese día nos visitaban. Venían muy bien vestidos, ataviados con sus mejores trajes: “en punt d’onze”, por lo que contrastaba con la ropa de los ceramistas que iban sucios de barro o pintura, y era una forma –muy sutil- de diferenciar, lo que ( entre comillas ) era la “coentor” de los visitantes y el vestir de los alfareros.

Anécdotas existen de muchas clases, pero la más corriente era que los jóvenes que estaban “fent a l’aire” rellenaban la pieza de agua y después de hacer la demostración, rompían la pieza y el agua que estaba en su interior salpicaba y ensuciaba a los que estaban más cerca.

Hace muchos años que no se celebra este dia. El “Gremi de Ceramistes” fue el último en hacer publicidad y darle categoría. Ese día abría las puertas de la Sede -en la antigua Escuela de Cerámica- y enseñaba la exposición, y con hojas informativas los guiaba a las fábricas, después a las tiendas, terminando el recorrido en el Museo de Cerámica.


En el año 1997 el Gremio de Ceramistas hizo una fuerte campaña de divulgación, tanto en prensa, radio y TV. Los visitantes acudieron a la llamada y todo el dia tuvieron visitas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario