ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

sábado, 22 de abril de 2017

LA FESTA DE SANT VICENTE FERRER EN LA CIUTAT DE MANISES


LA FESTA A SANT VICENT FERRER EN
MANISES, UN POC D'HISTORIA.
LA FIESTA A SAN VICENTE FERRER EN
MANISES, UN POCO DE HISTORIA.


En Manises la festa a Sant Vicent Ferrer es, hui en dia, una festa que en la Parroquia de Sant Joan Batiste, practicament ha desaparegut, no es que no es celebre, sino que no hi han festers ni actes que -a la vista del poble- demostre que se està celebrant un acontenyiment.

No sempre ha segut aixina, ya que des de molt antic, estic parlant d'abans de 1925 (Sigle XX), si que tenia una gran importancia. Persones majors me conten que hi havien colles de jovens o grups d'amics, que es feen festers i la celebraven. No he encontrat documents que certifiquen que era una festa on tot el poble participava (estic parlant quan sols existia una Parroquia i el poble no passava dels 7.000 habitants) i en la que s'honrava al Nostre Sant Vicent en tots els honors que com cal mereix. Possiblement en l'Archiu Parroquial es puga encontrar alguna documentacio, pero hui per hui ningu -i sobre tot el Maniser Ilustre José Maria Moreno Royo, Croniste de Manises i home que ha fullejat i tret a la llum la Historia de Manises, baix molts aspectes, fins a que va morir- pot asseverar que era una festa multitudinaria.


Portà del programa de les festes a Sant Vicent Ferrer de l'any 1930, que se pot encontrar en este blog.

En 1930, i segons el llibret de la festa que tinc, es feu una de les festes mes sonades de la decada, ya que segons el programa, va durar des del 5 al 10 de Setembre de 1930, i en ella varen desenrollar tota classe d'activitats: Socials, culturals, deportives, etc., i sobre tot molta musica, en concerts, passacarrers i actes aïllats. Va ser una de les ultimes festes -sino la ultima- abans de la incivil Guerra Civil Espanyola, ya que des de 1932 fins al 1936 no estava la situacio social, economica ni religiosa per a fer festes i tampoc de 1936 a 1939.


Els actes, clavaris i mes informacio de l'any 1944, es pot encontrar en este blog, en l'apartat Archiu per temes-Hemeroteca.

Apleguem a 1943 (despuix de passar els cinc anys post guerra) i comença a renaixer eixa devocio a Sant Vicent i a atres festes, sobre tot religioses, i comencen els grups d'amics a juntar-se i fer-se festers. En 1944 es torna a fer la festa a Sant Vicent Ferrer i tal i com ocorria en atres disciplines, com les deportives, els festers son treballadors de distintes fabriques de ceramica que es juntaven per a fer igual una festa que un equip de futbol. Periodicament la festa es torna a fer en diferents anys pero no seguida, a lo manco no consta en l'archiu que yo conec. L'any 1953 o 1954 son atres anys que la Parroquia de Sant Joan (que llavors era la de Manises, la unica que existia) segons els relats de persones majors que me diuen que tambe es fea.


No obstant San Vicente Ferrer sempre ha estat en el quefer quotidià dels habitants de Manises, sobre tot en les fabriques i les cases, ya que teniem al Maniser Ilustre José Gimeno Martínez, que va pintar murals per a Parroquies en Valencia, com el que existix en la frontera de l'Esglesia de Santa Monica, tambe per a particulars de Valencia capital. En Manises no podia faltar la devocio al Sant i moltes families volien tindre'l en sa casa per lo que li la demanaven al tio Pepet i la posaven en el corral de sa casa, com el d'Amparo Martínez en el Carrer del Bisbe Soler. L'image del Sant en el taulell que ilustra el present articul, pintat pel ceramiste Miguel Rodrigo Arnau, està en el Carrer de Sant Joan de la Ciutat.


Mural de taulells que s'encontra en casa d'Amparo Vilar en el Carrer del Bisbe Soler.


Taulells de Sant Vicente Ferrer que s'encontra en la frontera de l'antiga tenda de Miguel Rodrigo, en la porta que cau al carrer de Sant Joan.

Encara que no es fa festa, festa, si que es celebra. El dia comença a les 8 del mati en una missa -que abans es fea en llengua valenciana i ara no (des de 2014), ya que el nou retor de la parroquia de Sant Joan Batiste, no sap o no vol saber dir-la en llengua valenciana, segons diu. En el moment de combregar, es para la missa i es trau el pali, el retor acompanyat pels feligresos comencen la solemne provesso en farols i ciris. L'itinerari no es l'acostumat, ya que segons les cases que es tenen que visitar es recorren els carrers de Manises ab el fi de poder aplegar a totes les persones malaltes o per qualsevol atra circumstancia que han demanat que li porten a Nostre Senyor. Els feligresos acodixen voluntariament ad est acte solidari que porta a Deu a casa dels necessitats, en este cas impedits que no poden acostar-se a la parroquia.


Eixida del Combregar de l'Esglesia de Sant Joan Batiste. Es poden vore els combregars dels distints anys en l'apartat ARCHIU PER TEMES-HEMEROTECA, en este blog.

Acompanyats per la banda de musica, tocant i cantant cançons religioses, en retor entra en cada casa, que -previament- la familia ha adornat la frontera en cobertors i a estés la matapuça a la porta de casa fent un mant a la porta. Obrin la porta i entra en retor per a donar-li la comunio, al mateix temps que es saluden i aprofita la visita per a desijar-li una pronta recuperacio.

Despres de mes o manco 1 hora i mija o dos (segons els malats a visitar) la provesso entra en la parroquia on finalisa la missa i felicita a tots els assistents per haver-lo acompanyat i als Vicents i Vicentes per ser el dia del seu Sant.


Mural de taulells que es troba en Capitania, en Valencia.

Al finalisar en la plaça de l'Iglesia es quan els feligresos aprofitem per a felicitar als que hui en dia es la seua onomastica.

En l'actualitat encara que no es fa una festa com abans, en traca, banda de musica i verbenes, si que existix una associacio que celebra la festa a Sant Vicent, el del Grup de Santa Félix, i que fa la Missa en la Parroquia del Cor de Maria.

Moltes felicitacions a tots els Vicents i Vicentes i que passen un molt bon dia.

Pepe Esteve i Navarro

PD: Articul publicat en la revista ALTAR DE RUSSAFA, de l'Associacio de Sant Vicent Ferrer en el seu Centenari 1915-2015.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario