XVII (17) BIENAL INTERNACIONAL DE CERÁMICA DE MANISES, 2026.

XVII (17) BIENAL INTERNACIONAL DE CERÁMICA

RUEDA DE PRENSA, 8 DE MAYO DE 2026.

 PRESENTACIÓN DE LOS PREMIADOS.

PARQUE "DELS FILTRES"

En el edificio de Casa Violeta, se ha celebrado -hoy 8 de mayo de 2026- la rueda de prensa para proceder a la presentación oficial, a los medios de comunicación, de la XVII edición de la Bienal Internacional de Cerámica de Manises. 

Al acto, ha estado presidido por el alcalde accidental D. Jesús Borrás Sanchis, acompañado por la directora del Museo de Cerámica -Srta. Teresa Segura- y a la que han acudido los premiados en esta edición, y que más adelante se relacionan. Los medios convocados ha sido atendidos por el Departamento de Prensa del Ayuntamiento, con la Sras. Alba Guzmán y Aroa Calleja (que era la encargada de ir traduciendo al inglés los parlamentos), se han encargado de ir recibiéndoles.

Fotografía de los premiados con el Alcalde

En primer lugar el Sr. Alcalde ha presentado la Bienal y ha hecho una introducción al acto que se estaba celebrando, dando la bienvenida a todos los asistentes, en especial a los premiados de este 2026.

A continuación la Directora ha hecho un pequeño resumen de lo que és ahora la Bienal y como fueron sus comienzos, congratulándose de que hayamos llegado a esta XVII / 17 edición con la gran cantidad de participantes de todo el mundo que han querido participar.

Han ido nombrado a todos los que han obtenido premio y a todos ellos se les ha invitado a que dijeran unas palabras, explicando brevemente en que consistía su obra, sus dificultades y el resultado que querían obtener.

Los que han obtenido premios han sido:

Primer premio: MANUEL BARREIRO (ESPAÑA), con su lema: Soma reflejado.

Segundo premio: RAFAELA PAREJA (ESPAÑA), con su lema: La Nube.

Tercer premio:  WANG ZHAOJING (CHINA), con su lema: Wood.

Cuarto premio: ALEJANDRA HERMIDA (MÉXICO), con su lema: Ánima.

Quinto premio: MARTA ARMADA (ESPAÑA), con su lema: Beyond boundaries.

Premio para la especialidad de diseño de producto cerámico:

para ANETTE LEEGAARD AND ALEXANDRU MURA de Dinamarca, con su lema: Donut

Una vez finalizada la rueda de prensa nos hemos trasladado al salón de exposiciones del parque y la Srta. Mayra Fernández, de la Oficina de Turismo de Manises, nos ha ido enseñando todos los trabajos enviados a la Bienal, haciendo especial incapie en las cerámicas premiadas, las cuales han sido debidamente explicadas por su autores que estaban presentes en la sala.

Pepe Esteve

Manises Online TV

. 

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA 2022, XVI EDICIÓN

 

en construcción

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA 2025, XIX EDICIÓN

 

en construcció

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA 2024, XVIII EDICIÓN

 

en construcción

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA 2023, XVII EDICIÓN

 

en construcción

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA 2021, XV EDICIÓN

 

en construcción

.

APODOS MANISEROS - MALS NOMS MANISERS EN 1959

MALNOMS MANISERS

APODOS MANISEROS

APODOS MANISEROS EN 1959:

En el programa de festes de l’any 1959, el ceramiste Jesús José Escobar Folgado escrigué un articul en el que fea un repas als apodos que ell coneixia i que eren reconeguts en Manises.

Tenint en conte que en Manises s’havia produit un fort creiximent de poblacio, ya que se passà de tindre 9.100 habitants en 1950 a més de 13.000 en 1960, vora un 50 % més en 10 anys, una de les intencions de J. J. Escobar era no pedre les raïls dels habitants de Manises que, en visio de futur, veia que anava a passar per l’aument de poblacio.

Els apodos, tambe cridats malnom/s, en alguns casos no eren tal, sino que definia o ubicava al portaor de tal, ya que lliriano (originari de LLiria), rachola (que treballava fent racholes) o sacristà (que era el sacristà de l’Iglesia), no eren per a ofendre, sino que mes be per l’orige i pel seu treball es coneixia mes rapit i millor.

Atres com cansalà en bolchaca, bocaferro, cara rodell o furtafem eren no ofensius, sino que per una accio en concret, que podia ser actual o d’algu antepassat li s’havia quedat.

Si viagem pels pobles valencians i inclus de fora, vorem que tots els pobles tenen esta manera d'encasellar als seus veïns, que no es cosa dels manisers, que es generalisat.

En quasevol cas reproduïm l’articul publicat en el programa de festes i si curiosos son els noms –que fins hui alguns encara estan vigents- l’introduccio es aclaridora de l’intencio a l’escriure l’articul.

En homenage a tots, escritor i aludits, i tal i com es va publicar, a continuacio es reproduix.

Pepe Esteve Navarro

Manises Online TV

. . . . . RICS HAST’EN AIXÓ !

=========================

( Per JESÚS JOSÉ ESCOBAR FOLGADO )

Cada poble té els seus tipos;

Tipos d’antich consagrats;

Uns per tindre merits fijos

I uns altres… per desgarrats.

Menys no confondim el panyos;

Ningú pensa que son frutes

Quant dius: SOROLLA i CASTAÑOS

El nom no se presta a ductes.

Per lo nom o l’apellido

Se coneixen les persones,

I ni es ningún desatino

Qu’al home de prendes bònes

Li diguen qu’es un cretino.

Com no está fora de lloc

El que ú siga un fartó

I diguen que menja poc,

Molt menos qu’un mamantó.

Lo interessant en la vida

Es la personalitat.

Es cualitat que cautiva

Menys que no done a menjar.

Mal rasquit si a ú el coneixen

Sols per lo nom de sos pares

Son com les herves que creixen

Chuplant la savia dels árbres.

Val més, a temps, un mal nom

Qu’et definixca i retrate,

Que ser fill de un gran pro-hom

I valgues menos qu’un catre.

¡ Cuánts noms venen a memoria !

La llista es interminable.

De tots se pot fer historia;

No hia ha Poble qu’ens iguale.



FERRAOS-MENDOS-PIULETA,

SOCARRIM-DOBLE-QUINSET:

LLAVOR-FLARE-PUCHAETA,

LLARGO-PEÑA i RETORET.

MALS PENSAMENTS-CARABASA,

EL TORT-MELILLA i PANSIT;

PINO-CAPICUL-MENASA,

BULTO-CHISPA i EL TERRIT.

PEPICO-MUSIC-PELATS,

BOCA DE FERRO-PORQUET;

CHANSA-CORCHO-CONFITAT,

MILLONES-FLAUTA i PALETS.

MANTELLINA-MOSA-NANO,

NAS DE BEDELLA-FAICO;

MASIENDO-BORREGO i CHANO,

FRANQUESSTEIN i MELICO.

CHURROS-MONES i BOQUERA,

BOTIFARRÓ i ELS CURRETS;

CAGUERAES i CABRERA,

TARTANEROS I GATETS.

EL TERRIBLE-ROSQUILLETA,

MICH CARLISTE I TRES REALES;

ULL DE BOU-CURT i ARAÑETA,

POLDO-FIGUETES i TALES.

PUNTOS-CUCS i FARRABOLA,

FELICIANOS i CABETS;

MOLINEROS i MELONA

CAMES-CAMETES-MACHETS.

CAPA-SANGRE-MELLAT-GREÑA,

MASIULA-LLOP-PELL DE SOLA;

CABOTA-CALIU-PARREÑA,

PATO-MORRET-MENTIROLA.

CARA RODELL-SALAITO,

GALLO-BARRIGA-CAMPANA;

PERCHE-COTRA-SALERITO,

CASOLA-SARDINA i RATA.

FURTAFEM-PIJARDO-TORRO,

SOPA-NEBOT-CACHAPÓ;

BAÑOLES-GLOBO-PETORRO,

LLOCA-NENE-SAMASÓ.

VINTI UN DIT i ELS MAÑANOS,

MAROL-CÁNDIDO-MORERA;

CAPAGRILLS i VALENCIANOS,

RONSA-CHORISO-FABERA.

RUBIERTO-ESTRELA-MALCOLL,

BOTIFARRA-CHUPA i BABES;

PAQUILO-CAÑON-PAMOLL,

PAPA-TRIBUS i ELS ÁRABES.

COTO-CANSALÁ EN BOLCHACA,

MONASCO-GOSERO-SEBES;

CUNCO-PARTERA-BARRACA,

CACHO-FIGO i CALSETERES.

DONIS-RULLO i GALLINETA,

EMPEÑAORA i SURET;

PINTA-LLANSOL-RIUAETA,

MERLA-NITRO I CHODIET.

LO … DEL PORC-GAYATA-LORO,

PONIBLE-PACAT-CHILET;

PARAIGUERO-BIRRI-MORRO,

MICHABLANCA i SACAÑÉ.

BONIQUITO-POLLO-GUAPO,

LLAURAOR-REGALLA i MANTA;

PELUT-HERBERO-BEATO,

BLEDES-PERLES i LA SANTA.

CODOÑ i CABESA D’ALL,

COLOCASIA i MELONERO;

GARRUT i PATES DE GALL,

POBLANOS i RACONEROS.

GRAUERO-MICO-CAMALA,

ELS CAGUETES i ALARICOS;

SANTÓN-REINETES-SIGALA,

CALORES-BESÓ i CAICO.

COLOM-TRUCA i PEROLETS,

MUCHACHO-BOIRA-TRAQUEROS;

CHULO-LA FRESCA-CHAUMET,

TOT ESTIU i CACAHUEROS.

CABRA-COLAUET-EL CHATO,

FECHE DE GAT-TRAMUSEROS;

FABA-NASET-CASPA-BATO,

QUITAPELS i RACHOLEROS.

SENTIM-FURRACA-MULEYA,

MORINTSE-PIÑES-CALITI;

GORRA-MOSAICO-BOTELLA,

PETATE-LIL-MICALITI.

CAPELLANS-MAJOS-GALLETA,

COLAU DE LA VELLA-HUARCO;

RABA-DEL i PATAQUETA,

CARICUEL-LEONA i MANCO.

BOCHA-SERRA-PASCUALINS,

OREJA-PORRINA-PUSOS;

PUELES-TAMBOR-TEULAINS,

CHORDIES-DE LA BASA-LUSOS.

MODERNISTES-SEC-COTÍ,

NISO-BOMBERO-PALERA;

MAURA-CHEROL-PELEGRÍ,

COPER-DOGOS-CAROTERA.

CHICORRONA-CALSES-COLES,

MICHAUELA-PASTORET;

PUNTES-GARROFA-PANOLES,

TAJUEL-BUIXQUERA-SATRET.

CAP DE SEVA i LES PARRETES,

MANROQUÍ-SENDRA-PATILLA;

CAPITÁN-BOLLO i FLORETES,

TOMASO-TIÑÓS-BOQUILLA.

FURTACRISTOS-CARBONERS,

LLEUISOT-PASTELL-FALSÓ;

CHURRETA i PEDREPIQUERS,

MARUCA-SUC-CABIRÓ.

BURRA-VICARI-CARTÓ,

RACHOLA-ALMENIO-BOUERO;

CUCALA-SARIER-PUNCHÓ,

CAMPANARIO-PORCHINERO.

MESTRICO-CARAGOLEROS,

BENIGANI i EL RATAT;

COFRADIA i ELS RANCHEROS,

GARISES i ELS DOS FORATS.

CALAVERA I CAGARRITA,

ESQUILAOR i TASCÓ;

NADALETES-PIJA-TITA,

BOLAORA i EL REDÓ.

CACHALÓ-ROIG DE LA PLASA,

FARDACHO-BOÑIGO-MAGRE;

PIRROCHOS-COPIA-SARASA,

SEGONERO i TRAGASABLES.

NEGRE DE JUSTO-MILOCHA,

CAMOÑO-CASPA i TISANES;

PONIBLES i ELS DE LA ROCHA,

MIRASIELOS i CABANES.

CLEMENTS-MATILDA i CHOLITS,

TARAÑINA i PANCHA NEGRA;

MUSIC-FARRUCH I CONFIT,

MATABURROS i LA BERGA.

No ham pensat a ningu ofendre,

Ni sebem si en queden fora;

Es xoc de donar i pendre,

Sempre qu’ens sapien compendre,

Deixant lo mal a una vora.

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA, 2026

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA,

15 DE MAIG EN L'AUDITORI GERMANIES,

ANY 2026, XX EDICIÓ.

EN CONSTRUCCIÓ

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA, 2019

 

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA

XIV EDICIÓ, AUDITORI GERMANIES,

17 (DIVENDRES) I 18 (DISSABTE) DE MAIG'2019

en construcción

AMICS DE LES CREUS DE MAIG DE MANISES, 3 DE MAIG DE 2025.

AMICS DE LES CREUS DE MAIG,

3 DE MAIG DE 2025.

en construcción

.

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA, XI EDICIÓN (2016)

MOSTRA DE SAINETS EN LLENGUA VALENCIANA

2016

en construcción

.

25 D'ABRIL, RES QUE CELEBRAR (NADA QUE CELEBRAR). ESCRITOS EN "IDIOMA VALENCIÀ" Y CASTELLANO O ESPAÑOL, POR PEDRO FUENTES CABALLERO, PRESIDENTE DE LA ASOCIACIÓN CULTURAL ROC CHABÀS DE DENIA (ALICANTE)

25 D'ABRIL DE 1707

LA BATALLA D'ALMANSA

- RES QUE CELEBRAR -

(NADA QUE CELEBRAR)

per Pedro Fuentes Caballero,

Presidente de la Asociación Cultural ROC CHABÁS DE DENIA (ALACANT)

Estos escritos e información -debidamente documentados- están escritos, en origen, en IDIOMA VALENCIANO - LENGUA VALENCIANA, pero los he traducido al ESPAÑOL O CASTELLANO, para su completa comprensión de los seguidores de este Blog.

25 d’Abril: recordar per a no oblidar

Pedro Fuentes Caballero

President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia

En els últims anys s'ha estés una tendència que invita a reinterpretar determinats episodis històrics des de perspectives ideologies que, en massa ocasions, desdibuixen la realitat dels fets i alteren el sentit profunt de la nostra memòria colectiva. Un dels eixemples més evidents és la constant insistència en convertir la derrota d'Almansa en un símbol a commemorar, casi com si es tractara d'una efemèrides identitària.
No obstant, des d'una òptica valenciana arraïlada en el rigor històric i en el respecte a la nostra pròpia tradició, convé fer una reflexió serena pero ferma: els pobles no celebren les seues derrotes; les recorden, les estudien i deprenen d'elles, pero no les convertixen en festa ni en bandera.
La batalla d'Almansa, lliurada el 25 d'abril de 1707, va supondre un punt d'inflexió dramàtic per al Regne de Valéncia. No va ser un episodi anecdòtic ni una simple escaramussa militar, sino l'inici d'un procés que culminaria en l'abolició dels furs valencians per mig dels Decrets de Nova Planta. Aquella derrota no solament va tindre conseqüències polítiques, sino també jurídiques, socials i culturals, marcant profundament el devindre de la nostra història.
Per això, convertir Almansa en una celebració resulta, si més no, una paradoxa difícil de justificar. No es tracta de negar el passat ni d'ocultar-ho, sino de situar-ho en el seu just lloc. La memòria històrica no pot confondre's en l'exaltació de la derrota. Recordar no és celebrar; comprendre no és glorificar.
Des de la perspectiva de l'Associació Cultural Roc Chabàs, compromesa en la divulgació rigorosa de l'història de Dénia i del conjunt de l'antic Regne de Valéncia, defenem una visió que posa en valor la dignitat del nostre poble. Una dignitat que se sustenta en sigles d'història, en una identitat pròpia i en una tradició cultural rica i diferenciada.
El poble valencià no ha construït la seua identitat sobre la derrota, sino sobre la capacitat de resistència, d'adaptació i de continuïtat. A lo llarc dels sigles, Valéncia ha sabut sobrepondre's a crisis, conflictes i transformacions profundes sense renunciar a la seua essència. Eixa és la verdadera lliçó de l'història: no la glorificació del fracàs, sino l'afirmació de la supervivència.
En este sentit, resulta necessari reivindicar una memòria històrica equilibrada, alluntada de llectures simplistes o interessades. Almansa deu ser recordada com lo que va anar: una derrota en conseqüències greus, no un acontenyiment digne de celebració. Els pobles que es respecten a sí mateixos no convertixen les seues caigudes en motiu de festa, sino en motiu de reflexió.
Ademés, és important subrallar que l'instrumentalisació de l'història en fins ideològics no solament distorsiona el passat, sino que també empobrix el debat públic. L'història no pot reduir-se a consignes ni a eslògans. Requerix estudi, context i, sobretot, honestitat intelectual.
Des de Dénia, terra en un profunt llegat històric i cultural, fem una crida a recuperar el sentit comú en l'interpretació del nostre passat. L'història deu servir per a unir, per a comprendre i per a enfortir la nostra identitat, no per a generar confusió ni per a impondre relats aliens a la nostra realitat.
Perque, en definitiva, els valencians no celebren derrotes. Les recorden en respecte, les analisen en rigor i seguixen alvance en la mirada posada en allò que realment definix a un poble: la seua capacitat de mantindre's fidel a sí mateixa a lo llarc del temps. 

El Regne de Valéncia: una realitat històrica anterior a la construcció política de Catalunya.
Per Pedro Fuentes Caballero

En temps a on el debat sobre l'història i l'identitat territorial es troba cada volta més present en el discurs públic, convé detindre's un moment i acodir als fets documentats, a la cronologia i al rigor històric. Perque, front a interpretacions interessades o llectures biaixades del passat, l'història quan s'analisa en serietat oferix respostes clares.
El Regne de Valéncia, com a entitat política, jurídica i institucional i critiana, naix en l'any 1238, despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia pel rei Jaume I. A partir d'eixe moment, no solament es configura un territori diferenciat, sino que es dota d'unes lleis pròpies els Furs de Valéncia, d'institucions pròpies i d'una identitat política plenament reconeguda dins de la Corona d'Aragó. No estem parlant d'una simple extensió administrativa ni d'un apèndix territorial, sino d'un regne en personalitat jurídica, en capacitat normativa i en un desenroll històric propi.
Este fet és clau. Perque el Regne de Valéncia no sorgix com una construcció difusa o posterior reinterpretació, sino com una realitat plenament constituïda en l'Edat Mija, en una base documental sòlida i àmpliament estudiada per l'historiografia.
Front a això, resulta necessari matisar conceptes quan es parla de Catalunya. Encara que el territori català té una evolució històrica pròpia des de l'Alta Edat Mija, la seua configuració com a entitat política unificada baix una denominació clara i consolidada és posterior. De fet, algunes fites administratives i polítics rellevants que afecten a l'articulació territorial catalana se situen varis sigles despuix, ya en contexts molt més alvançats de l'història moderna.
Per tant, quan s'afirma que el Regne de Valéncia ya existia en 1238, s'està fent referència a una realitat històrica concreta, documentada i jurídicament definida. No es tracta d'una opinió ni d'una interpretació subjectiva, sino d'una constatació basada en fets.
Açò no implica negar l'història d'atres territoris ni entrar en comparacions estèrils, sino simplement posar en valor la trayectòria pròpia del poble valencià. Cada territori té la seua evolució, els seus processos i els seus temps, i el reconeiximent d'un no deuria construir-se a costa de diluir o reinterpretar el d'un atre.
En este sentit, és important recordar que l'identitat valenciana no és una invenció recent ni una construcció moderna, sino el resultat de sigles d'història, d'institucions pròpies, de cultura i de tradició. El Regne de Valéncia va ser una peça fonamental dins de la Corona d'Aragó, deixant una emprenta que encara hui perviure en el seu patrimoni jurídic, cultural i social.
En un context a on a sovint se simplifiquen els relats històrics per a adaptar-los a discursos contemporàneus, convé reivindicar la precisió, el respecte per les fonts i la defensa de la veritat històrica. Perque conéixer el passat en rigor no solament nos permet entendre millor el present, sino també evitar manipulacions que desdibuixen la realitat.
Recordar que el Regne de Valéncia ya existia en 1238 no és una provocació, ni una consigna ideològica, sino simplement un eixercici de memòria històrica ben fonamentada.
I en eixe eixercici, l'història parla per sí sola. 

TRES REGNES I UN COMTAT
Per Pedro Fuentes Caballero

La formació de la Corona d'Aragó: regnes, pactes i realitats històriques front a simplificació interessades
En els debats actuals sobre l'història dels territoris que varen conformar la Corona d'Aragó, no és estrany trobar afirmacions simplificades que, llunt d'aclarir, contribuïxen a generar confusió. Per això, resulta imprescindible tornar a les fonts, a la documentació històrica i al context real de l'época per a entendre en precisió cóm es va configurar una de les estructures polítiques més rellevants de l'Europa migeval.
La Corona d'Aragó no va nàixer com una unitat homogénea ni com un proyecte centralisat baix una única identitat territorial. El seu orige respon a una suma de territoris en personalitat pròpia, units baix la figura d'un monarca comú, pero mantenint cada u les seues lleis, institucions i estructures diferenciades.
En la seua base inicial, esta realitat política estava composta fonamentalment pel Regne d'Aragó, el Comtat de Barcelona i, p 

-

Fábrica de PORCELANAS CASADES de Ribarroja (Valencia)

PORCELANAS CASADES

de Ribarroja

El profesor Don Antonio Ten Ros, está haciendo un excelente trabajo en el que recoge información sobre la porcelana valenciana, sus fábricas y su Historia.

Personalmente le he agradecido su trabajo que nos sirve para conocer en profundidad cómo eran, quiénes la crearon y las características de las mismas, y en este modesto blog, incluyo los enlaces pertinentes para que todos puedan conocer la enorme riqueza artística que todas está fábricas exportaban a todo el mundo. 

Para conocerlas tienen que entrar en este enlace que ahora les incluyo, y que es una introducción al trabajo que ha realizado. Una vez dentro del mismo, en la parte superior derecha, indica la fábrica sobre la que ha hecho el trabajo, en este caso PORCELANAS CASADES de Ribarroja. Entran en el apartado superior (que pone pdf) e inmediatamente sale el artículo publicado.

Para conocer su historia, entrar en el siguiente enlace:

https://www.uv.es/ten/pc/