25 D'ABRIL DE 1707
LA BATALLA D'ALMANSA
- RES QUE CELEBRAR -
(NADA QUE CELEBRAR)
per Pedro Fuentes Caballero,
Presidente de la Asociación Cultural ROC CHABÁS DE DENIA (ALACANT)
Estos escritos e información -debidamente documentados- están escritos, en origen, en IDIOMA VALENCIANO - LENGUA VALENCIANA, pero los he traducido al ESPAÑOL O CASTELLANO, para su completa comprensión de los seguidores de este Blog.
25 d’Abril: recordar per a no oblidar
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
En els últims anys s'ha estés una tendència que invita a reinterpretar determinats episodis històrics des de perspectives ideologies que, en massa ocasions, desdibuixen la realitat dels fets i alteren el sentit profunt de la nostra memòria colectiva. Un dels eixemples més evidents és la constant insistència en convertir la derrota d'Almansa en un símbol a commemorar, casi com si es tractara d'una efemèrides identitària.
No obstant, des d'una òptica valenciana arraïlada en el rigor històric i en el respecte a la nostra pròpia tradició, convé fer una reflexió serena pero ferma: els pobles no celebren les seues derrotes; les recorden, les estudien i deprenen d'elles, pero no les convertixen en festa ni en bandera.
La batalla d'Almansa, lliurada el 25 d'abril de 1707, va supondre un punt d'inflexió dramàtic per al Regne de Valéncia. No va ser un episodi anecdòtic ni una simple escaramussa militar, sino l'inici d'un procés que culminaria en l'abolició dels furs valencians per mig dels Decrets de Nova Planta. Aquella derrota no solament va tindre conseqüències polítiques, sino també jurídiques, socials i culturals, marcant profundament el devindre de la nostra història.
Per això, convertir Almansa en una celebració resulta, si més no, una paradoxa difícil de justificar. No es tracta de negar el passat ni d'ocultar-ho, sino de situar-ho en el seu just lloc. La memòria històrica no pot confondre's en l'exaltació de la derrota. Recordar no és celebrar; comprendre no és glorificar.
Des de la perspectiva de l'Associació Cultural Roc Chabàs, compromesa en la divulgació rigorosa de l'història de Dénia i del conjunt de l'antic Regne de Valéncia, defenem una visió que posa en valor la dignitat del nostre poble. Una dignitat que se sustenta en sigles d'història, en una identitat pròpia i en una tradició cultural rica i diferenciada.
El poble valencià no ha construït la seua identitat sobre la derrota, sino sobre la capacitat de resistència, d'adaptació i de continuïtat. A lo llarc dels sigles, Valéncia ha sabut sobrepondre's a crisis, conflictes i transformacions profundes sense renunciar a la seua essència. Eixa és la verdadera lliçó de l'història: no la glorificació del fracàs, sino l'afirmació de la supervivència.
En este sentit, resulta necessari reivindicar una memòria històrica equilibrada, alluntada de llectures simplistes o interessades. Almansa deu ser recordada com lo que va anar: una derrota en conseqüències greus, no un acontenyiment digne de celebració. Els pobles que es respecten a sí mateixos no convertixen les seues caigudes en motiu de festa, sino en motiu de reflexió.
Ademés, és important subrallar que l'instrumentalisació de l'història en fins ideològics no solament distorsiona el passat, sino que també empobrix el debat públic. L'història no pot reduir-se a consignes ni a eslògans. Requerix estudi, context i, sobretot, honestitat intelectual.
Des de Dénia, terra en un profunt llegat històric i cultural, fem una crida a recuperar el sentit comú en l'interpretació del nostre passat. L'història deu servir per a unir, per a comprendre i per a enfortir la nostra identitat, no per a generar confusió ni per a impondre relats aliens a la nostra realitat.
Perque, en definitiva, els valencians no celebren derrotes. Les recorden en respecte, les analisen en rigor i seguixen alvance en la mirada posada en allò que realment definix a un poble: la seua capacitat de mantindre's fidel a sí mateixa a lo llarc del temps.
El Regne de Valéncia: una realitat històrica anterior a la construcció política de Catalunya.
Per Pedro Fuentes Caballero
Per Pedro Fuentes Caballero
En temps a on el debat sobre l'història i l'identitat territorial es troba cada volta més present en el discurs públic, convé detindre's un moment i acodir als fets documentats, a la cronologia i al rigor històric. Perque, front a interpretacions interessades o llectures biaixades del passat, l'història quan s'analisa en serietat oferix respostes clares.
El Regne de Valéncia, com a entitat política, jurídica i institucional i critiana, naix en l'any 1238, despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia pel rei Jaume I. A partir d'eixe moment, no solament es configura un territori diferenciat, sino que es dota d'unes lleis pròpies els Furs de Valéncia, d'institucions pròpies i d'una identitat política plenament reconeguda dins de la Corona d'Aragó. No estem parlant d'una simple extensió administrativa ni d'un apèndix territorial, sino d'un regne en personalitat jurídica, en capacitat normativa i en un desenroll històric propi.
Este fet és clau. Perque el Regne de Valéncia no sorgix com una construcció difusa o posterior reinterpretació, sino com una realitat plenament constituïda en l'Edat Mija, en una base documental sòlida i àmpliament estudiada per l'historiografia.
Front a això, resulta necessari matisar conceptes quan es parla de Catalunya. Encara que el territori català té una evolució històrica pròpia des de l'Alta Edat Mija, la seua configuració com a entitat política unificada baix una denominació clara i consolidada és posterior. De fet, algunes fites administratives i polítics rellevants que afecten a l'articulació territorial catalana se situen varis sigles despuix, ya en contexts molt més alvançats de l'història moderna.
Per tant, quan s'afirma que el Regne de Valéncia ya existia en 1238, s'està fent referència a una realitat històrica concreta, documentada i jurídicament definida. No es tracta d'una opinió ni d'una interpretació subjectiva, sino d'una constatació basada en fets.
Açò no implica negar l'història d'atres territoris ni entrar en comparacions estèrils, sino simplement posar en valor la trayectòria pròpia del poble valencià. Cada territori té la seua evolució, els seus processos i els seus temps, i el reconeiximent d'un no deuria construir-se a costa de diluir o reinterpretar el d'un atre.
En este sentit, és important recordar que l'identitat valenciana no és una invenció recent ni una construcció moderna, sino el resultat de sigles d'història, d'institucions pròpies, de cultura i de tradició. El Regne de Valéncia va ser una peça fonamental dins de la Corona d'Aragó, deixant una emprenta que encara hui perviure en el seu patrimoni jurídic, cultural i social.
En un context a on a sovint se simplifiquen els relats històrics per a adaptar-los a discursos contemporàneus, convé reivindicar la precisió, el respecte per les fonts i la defensa de la veritat històrica. Perque conéixer el passat en rigor no solament nos permet entendre millor el present, sino també evitar manipulacions que desdibuixen la realitat.
Recordar que el Regne de Valéncia ya existia en 1238 no és una provocació, ni una consigna ideològica, sino simplement un eixercici de memòria històrica ben fonamentada.
I en eixe eixercici, l'història parla per sí sola.
TRES REGNES I UN COMTAT
Per Pedro Fuentes Caballero
Per Pedro Fuentes Caballero
La formació de la Corona d'Aragó: regnes, pactes i realitats històriques front a simplificació interessades
En els debats actuals sobre l'història dels territoris que varen conformar la Corona d'Aragó, no és estrany trobar afirmacions simplificades que, llunt d'aclarir, contribuïxen a generar confusió. Per això, resulta imprescindible tornar a les fonts, a la documentació històrica i al context real de l'época per a entendre en precisió cóm es va configurar una de les estructures polítiques més rellevants de l'Europa migeval.
La Corona d'Aragó no va nàixer com una unitat homogénea ni com un proyecte centralisat baix una única identitat territorial. El seu orige respon a una suma de territoris en personalitat pròpia, units baix la figura d'un monarca comú, pero mantenint cada u les seues lleis, institucions i estructures diferenciades.
En la seua base inicial, esta realitat política estava composta fonamentalment pel Regne d'Aragó, el Comtat de Barcelona i, p
-
No hay comentarios:
Publicar un comentario