POESIES FESTIVES EN LLENGUA VALENCIANA: ¿ FAN ELS NOVIOS EN MANISES ?

POESIES FESTIVES

POESÍAS FESTIVAS

de

Maties Ruiç i Esteve

• ¿ FAN ELS NOVIOS EN MANISES ?

  Autor: Maties Ruiç i Esteve de Mislata ( L'Horta de Valéncia )

¿ FAN ELS NOVIOS EN MANISES ?

¿ Fan els novios en Manises ?
com tan clar es manifesta
no es menester cavilar
per a poder contestar
una pregunta com esta.

¿ Quantes, tenint certa edat,
no els seria de sobra,
aixina que fora d'obra
portar un novio al costat ?

Si a la que dura se fa
dius algo de casament,
—el meu novio l´estan fent
en Manises— mos dirà

i veus que pega uns sospirs,
sobretot si es algo lleja,
que preguntar si festeja
es casi pegar-li un tir.

Quan mal es a una fadrina
dir-li si es casa, en agobio
contesta si no te novio:
—ben rebé que estic aixina,

p´agarrar un "carcamal",
no sue si no festege,
qui be estiga que no es menege
¡uy! a fe que m´encontre mal.

Aixina estic de primera—
i tot es comprar pintures
fer-se ondulats i manicures
per a parar... la ratera.

Pero aixina, en falses rises,
solen dir a dos per tres:
—en quan tinga uns pocs diners
l´encomanaré a Manises—

si això fora veritat,
quina es quedava patint,
quina l´encomanaria
tort, geperut o ratat ?

I el dia que cuita hauria
de tanta aglomeració
hi hauria una confusió
que ningú s´aclariria

i tot serien espentes
i dir: —chica, estic primer!—
mira, tan sols del meu carrer
n´anirien mil cinccentes.

No, si hi ha un eixèrcit que espanta,
totes per acomodar
ai! les que es poden contar
dels vint-i-cinc... als quaranta.

i a Manises anirien
si el trobaren cuit o cru;
a Manises?... i al Perú
algunes s´allargarien

i al anar-lo a encomanar
al gust del seu paladar
dirien aixina:

—façam un chic de primera
que es pa mi lo principal
i si sobra material,
"pos" mire façam d´ell... una fritera.

No el vullc carregat de celles
el vullc roig i poc a poc
espai que al ficar-lo al foc
no li caiguen les orelles.

—A mi faça-me'l moreno,
traga-li eixa sonriseta
de la boca chicoteta
així cante... de sereno.

Si mal el mole prepara
i el trau sense estar ben cuit
no tinga vosté l´oblit
que, plaf! li esclafe en la cara

—Faça-me-lo ben templat—
li dirien les demés
—així coste un quinzet més,
que tinga el nas afilat—

Resultat d´aquells agobios
es els que emparentarien
en els plats que sen farien
al sobrar pasta dels novios.

Si un malalt de gravetat
demanava una escudella
podia ser germà d'ella
el botiguer del costat.

Ya tindria pebreretes
ser el germà d´un gosset
d´eixos que tenen el chiulet
ahí darrere de... les patetes

o encontrar-se emparentat
de molt prop d´una escudella
que passa el temps fen-se vella
plena d´ungüent de soldat

i dirien molt formals:
—esta quiquera, el picher
i "Menegildo" el forner,
els tres son germans carnals.

La germana de Tonico,
la de les galtes abultades,
té quatrecentes cunyades
totes, escudelles de pico.

Pasquala, la que ven peres,
neta de Macario Ríos,
té quatre vagons de tios,
bassins i chocolateres,

tot per los dichos...
cuidao que hi ha destarifats,
mira, com si els novios foren plats
pa escudellar estofao.

La chica que no festege
voldrà portar al costat
en lo cor enamorat
un chic que els ulls parpallege

que la vullga més i més
en voler que sempre dure
ah! i sobretot li jure
mantindre-la tot sospés

pero pa molts capollets
que son tristor les seues rises
fan els novios en Manises
perque no en tenen de fets.