MOROS I CRISTIANS 2024 - MIG ANY 27 i 28 D'ABRIL

MOROS I CRISTIANS 2024 - MIG ANY 27 i 28 D'ABRIL

ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

martes, 25 de mayo de 2010

V MOSTRA DE SAINETS DE MANISES EN LLENGUA VALENCIANA. MAIG DE 2010


V MOSTRA DE SAINETS EN MANISES
EN LLENGUA VALENCIANA 2010.


Fotografia dels guardonats, al final de l'acte, junt a l'Alcalde de Manises i a la Regidora de Cultura.


El premi que consistix en una peça de ceramica que representa l'escenari d'un teatre.


El passat divendres 21 de Maig de 2010, va tindre lloc en l'Auditori Germanies la V Mostra de Sainets de Manises en Llengua Valenciana.

L'Ajuntament de Manises, per mig de la Fundacio Municipal de Cultura, els va oferir un HOMENAGE a tres persones del Mon del Teatre en Manises, que durant molts anys han dedicat el seu esforç i temps a representar -dins i fora de Manises- obres tant en castellà com en Llengua Valenciana.

Alberto Fuertes Albenca, Celestino Esteve Royo i Vicent Miralles Ruiz son tres reconeguts artistes que est any han tingut el reconeiximent per part de l'Ajuntament de Manises, que per mig de la Fundacio de Cultura, els ha oferit est Homenage.

A l'entrà de l'Auditori esteven esperant-los les autoritats i es veren fotografiar tots junts, passant dins per a començar l'acte.

En primer lloc ha pujat Vicente Miralles, a continuacio Alberto Fuertes i finalment Celestino Esteve. Els tres han rebut el premi que consistix en una peça de ceramica que manifesta un escenari d'un teatre.

Despuix de cada una de l'entrega del premi, els tres s'han ditigit als assistents i els han dedicat unes paraules d'agraïment, començant per l'Ajuntament en la persona de l'Alcalde i de la Regidora de Cutura, per a posteriorment a tots els presents i amants del teatre.

Finalment -i com actors que son- han oferit als assistents unes chicotetes parodies de fragments que durant tota la seua vida han representat.

Per a finalisar el Grup de Teatre GENT DE MANISES·AMICS DEL PATRONATO, que som companyers de teatre d'ara i de molts anys arrere, hem pujat -com venim fent-ho tots el anys- a fer-se la foto de despedida junt ad ells.




A l'entrada de l'Auditori Germanies de Manises, d'esquerra a dreta:
Celestino Esteve, Alberto Fuertes, Alcalde de Manises, Vicente Miralles i la Regidora de Cultura.


Vicente Miralles Ruiz









Alberto Fuertes Albenca











Celestino Esteve Royo
















Grup de Teatre
GENT DE MANISES·AMICS DEL PATRONATO



En la fotografia els 3 homenageats, acompanyats pel Grup de Teatre GENT DE MANISES·AMICS DEL PATRONATO, de l'Alcalde de Manises i la Regidora de Cultura i Presidenta de la Fundacio. Fotografia gentilea de Nacho Lambies.



Vicente Miralles en un moment de l'actuacio.


Celestino Esteve i Pilar Correcher.




Alberto Fuertes i Celestino Esteve.

Est any han rebut el Premi o Distincio pel seu treball i dedicacio al teatre 3 amics que -cadascu en unes caracteristiques diferents- han aportat i seguixen aportant tot el seu saber i versatilitat i que han sabut adaptar-se a tot tipo de papers i d'obres.

Vicente Miralles, gran actor i director que des de molt chicotet va començar a pendre part en el mon teatral, fon alumne i companyer de Pepe Mora, Miguel Albenca (el gran obligat), Nieves Royo (la seua dona), Amparo Calatayud, etc. De tots ells va dependre i afegit a la seua memoria prodigiosa ha actuat i representat multitut d'obres -en valencià i castellà- en eixe teatre que ha segut i continua sent l'essencia del teatre en Manises, el Teatre Patronat.

Alberto Fuertes, atre gran actor, en una gran vis comica i que des de chicotet -fent parella en el meu germà Vicente Esteve- destacava en el paper de pastorets comics en les tradicionals i hui desaparegudes actuacions del Belem i la Mort i Passio que se representaven en el Teatre Patronat. Alberto (Cucala entre mosatros i de "mal" nom) es un actor que destaca per la comicitat de les seues actuacions, fent riure encara que no vullgues.

Celestino Esteve, açó son paraules majors, un artiste impresionant, un gran comic que no mes eixir a l'escenari ya fa riure als presents. S'ha donat el cas que una o dos vegades que ha fet papers "serios" en la seua vida, el public no ho ha vist aixina i s'ha posat a riure en el moment ha començat a parlar.

De ment oberta, dispost sempre a participar en tot lo que fa olor a teatre, en tota classe de papers comics, s'ha vestit de tot: De dona, de retor, de frare, de llauraor, de chiquet, d'estatua, de.... lo que vullgues imaginar, i tot ho ha fet i ho fa de categoria, extraordinariament original i, una cosa molt important, es sap els papers de memoria (el seu i el de tots els que ixen). En una paraula un completisim actor que des de ben chicotet gojava i fea fruir en les seues caracterisacions en tots els actes en que apareixia. Un luxe de persona i d'actor que Manises té i tots els amants del teatre tenim que estar-li agraït per les velaes tan marevelloses que estem passant en ell.  

Per a vore mes teatre i coneixer la trayectoria del TEATRE en Manises, els invite a visitar el Blog http://elteatroenmanises.blogspot.com , que recull obres i personages manisers de totes les epoques.

La meua mes efusiva felicitacio als tres premiats i tambe de part del Grup de Teatre pel reconeiximent que han tingut estos tres artistes per part de l'Ajuntament del Poble, perque se ho mereixen.

Pepe Esteve.

PD: El meu agraïment al Departament de Protocol de l'Ajuntament de Manises per la cessio de les fotografies.
.

lunes, 24 de mayo de 2010

BIOGRAFIA DE MANISERS ILUSTRES: VICENTE MARTÍNEZ CATALÁ, JUGADOR DE FÚTBOL DEL LEVANTE, ESPAÑOL Y ZARAGOZA


Biografies de Manisers Ilustres

Biografías de Maniseros Ilustres


Vicente Martínez Catalá, con la camiseta del Español.

Vicente Martínez Catalá
Manises, 31.12.1916
Manises, 20.05.1965


Inauguración del monolito que se encuentra a la entrada del Campo de Fútbol de Manises, que lleva su nombre.
En la foto, miembros de su familia. De pie, a ambos lados del monolito, a la izquierda su hijo Salvador y a la derecha su hijo Vicente (fallecido en 2011). A la derecha, su hija Clara. 

D. VICENTE MARTÍNEZ CATALÁ
  Por José Luis de Tomás

Esta página hace muchos años que la ganó por méritos propios, trofeo a trofeo, el primer futbolista de élite que ha dado nuestra ciudad, D. Vicente Martínez Catalá. Desde su niñez, el fútbol fue su pasión, en cuyo deporte alcanzó los mayores éxitos.  Hace ya más de 70 años que comenzó a jugar al fútbol como profesional en equipos como el Levante, Español, y Zaragoza.

Había nacido en Manises el 31 de diciembre de 1916. Su familia, conocida cariñosamente en Manises como “Els Rullos”,  se dedicaba a dos negocios diferentes, como son la carnicería y el campo. Nuestro manisero ilustre era el menor de ocho hermanos. Ya en la niñez apuntaba maneras con el balón. Con los años, comenzó a jugar en equipos cuyos componentes eran siempre mayores que él. Su juventud continuó ligada al fútbol, formando parte del equipo manisero el “ Saturno”  y  posteriormente, en el “Manises”. Cuenta su hija Clara, que mientras estuvo en las filas del  “Saturno”, era tal su afición que algunos días se levantaba a las 4 horas de la madrugada  y acudía al campo de fútbol para regarlo, limpiarlo de pedruscos y dar dos balonazos. Después, volvía a casa a las 6 horas, evitando ser descubierto por sus padres.

En 1930 se matriculó en la Escuela Normal de Valencia, a fin de cursar estudios de Magisterio, carrera que culminó con éxito. Pero su presencia en la capital le sirvió para  establecer contacto con el Levante C.F., donde comenzó a jugar como “amateur”. A  causa del deporte, su familia recuerda que “se pelaba” muchas clases. Según contaba el interesado, en cierta ocasión, su compañero de clase, D. Juan Santaolaria, manisero ilustre que fue uno de los pioneros de la fotografía en la ciudad, hizo uno de los exámenes de clase por él.
Como jugador amateur del Levante, contaba que cuando ganaban un partido, la directiva invitaba a los jugadores a una gaseosa.

El 19 de julio de 1937, ya jugador del Levante, ganó la “Copa de España Libre del Presidente de la República.” Casualmente, el equipo adversario era el Valencia C.F.

Resumiendo su trayectoria profesional, podemos afirmar que triunfó en varios equipos.  En julio de 1936 le fichó el Valencia C.F., pero la guerra civil dio al traste con el contrato, por lo que regresó al Levante. En 1938, en plena contienda, fue movilizado para llevar a cabo el Servicio Militar en el Cuerpo de Aviación, en Barcelona. Pero los dirigentes republicanos, sabedores de la valía  de Martínez Catalá, “el Rullo”, lo colocaron en servicios relacionados con el deporte. Y es que, a fin de levantar la moral de las tropas republicanas, organizaban partidos de fútbol entre los diversos cuerpos del ejército. Gracias a su actitud deportiva se ganó el apelativo de “la figura levantina de la guerra”. (Véase “El  fútbol durante la guerra civil y el franquismo”, de Carlos Fernández Sabater, 1990.)

A finales de 1939 lo fichó el Español, con el que jugó dos temporadas; posteriormente pasó al Zaragoza, reclamado por el entrenador Jacinto Quincoces, pero una lesión de menisco lo apartó temporalmente del fútbol y el Zaragoza  descendió de categoría. Martínez Catalá regresó al Español. Con este equipo ganó la Copa del Generalísimo, que era la segunda, tras la guerra civil. De 1944 a 1948, recuperado por el Levante, regresó a Valencia. Antes de acabar su carrera profesional en  Manises, jugó en el C.E. Alcoyano, el Elche C.F y U.D. Melilla.

Este delantero centro fue un jugador muy técnico y, según los críticos, su juego era muy avanzado para la época. Tenía una amplia visión de las jugadas y sabía resolver en el área.

En diciembre de 1948 contrajo matrimonio con Dª. Clara Riera Cerveró, mujer de una delicada belleza. Tuvieron cuatro hijos: Vicente, Salvador, Clara y José.

Este manisero ilustre falleció el 20 de mayo de 1965, a la edad de 49 años. Dejaba viuda de 44 años y cuatro hijos. Todo Manises guardó luto por  él, siendo su funeral de los más sentidos y multitudinarios que se recuerdan.

En julio de 2010, el Ayuntamiento de Manises, en los Premios 9 de Octubre, le concedió el título de Hijo Predilecto a título póstumo. El día 3 de febrero de 2011, el Ayuntamiento puso su  nombre al campo de fútbol de Manises, descubriendo un monolito con  texto y retrato en ladrillos cerámicos.

PD: Esta biografía ha sido realizada por José Luis de Tomás García, y publicada en el periódico Manises Info. Se la he solicitado a José Luis y -sin problemas- me la ha cedido para publicarla en mi Blog, por lo que le doy mi más sinceras gracias.
Texto y fotos del autor.


Aprovechando la biografía de José Luis incorporo algunas fotografías de Vicente Martínez Catalá. Algunas han sido publicadas, en este Blog, y pertenecen a la Historia Gráfica de Manises, otras (las de color) las he hecho personalmente para ilustrar esta biografía y corresponden al Campo de Fútbol del Manises y a la dedicatoria que en su día el Ayuntamiento le concedió.


Campeonato de billar. Torneo celebrado en Manises en el año 1955, con participación de jugadores de diferentes ciudades. En el centro se puede ver a Vicente Martínez (con traja y corbata), y a su izquierda al tio Pascualito, un verdadero artista en el billar, que se pasaba horas y horas practicando en el Café Valenciano, que estaba en la Plaza de la Iglesia. Detrás de Vicente Martínez, a su derecha, podemos ver a Zacarías Botet. Foto de Gadea.


La U.D. Manises, con su presidente Francisco Alonso Tormo (primero por la derecha). El tercero por la izquierda, de pie, es Vicente Martínez. La fotografía es de 1946 y su autor Gadea.


Vista de la entrada al campo de fútbol.


Placa conmemorativa con la inscripción.



.