BENVINGUTS AL BLOG DE MANISES EN LLINEA · BIENVENIDOS AL BLOG DE MANISES EN LÍNEA · WELCOME TO THE BLOG OF MANISES ONLINE · BIENVENUE SUR LE BLOG DE MANISES EN LIGNE

AGENDA MANISERA, ENERO 2018

AGENDA MANISERA, ENERO 2018

AM 01

AM 01

AM 02 PLE 25 DE GINER 2018

AM 03

AM 03

AM 04

AM 04

ACV 02

ACV 02

ACV 03

ACV 03
.

ACV 01

ACV 01

ACV 06

ACV 06

ACV 05

ACV 05

ACV 04

ACV 04

ACV 06 MUSEO GLEZ MARTÍ (01 al 31 de Enero 2018)

ACV 06 MUSEO GLEZ MARTÍ (01 al 31 de Enero 2018)
L'AJUNTAMENT DE MANISES VA A SENYALISAR LES ENTRADES I EIXIDES A LA CIUTAT. PUNCHA EN LA FOTO PER A + INFO

REP 01, SEÑALIZAR MANISES

REP 01, SEÑALIZAR MANISES
.
EL AYUNTAMIENTO DE MANISES VA A SEÑALIZAR LAS ENTRADAS Y SALIDAS DE LA CIUDAD. PINCHA EN LA FOTO PARA + INFO

L’AMBULATORI DE MANISES COMPLIX 30 ANYS DES DE LA SEUA UNAUGURACIÓ. PUNCHE EN LA FOTO PER A + INFO

REP 02, TREINTA AÑOS DEL AMBULATORIO-CENTRO DE SALUD DE MANISES

REP 02, TREINTA AÑOS DEL AMBULATORIO-CENTRO DE SALUD DE MANISES
.

SE CUMPLEN TREINTA AÑOS DE LA INAUGURACIÓN DEL AMBULATORIO-CENTRO DE SALUD DE MANISES (1987-2017). PINCHE EN LA FOTO PARA MÁS INFORMACIÓN

CONEIX L’HISTORIA DE LES CISTERNES DE MANISES, DE LA PLAÇA DEL CASTELL. PUNCHE EN LA FOTO PER A + INFO

REP 03, CISTERNES DE MANISES

MANISES TUVO HACE MUCHOS AÑOS UNAS CISTERNAS EN LA PLAÇA DEL CASTELL. PINCHA EN LA FOTO PARA MÁS INFORMACIÓN

CARRERS DE LA CIUTAT DE MANISES: CISTERNA. PUNCHE EN LA FOTO PER A + INFO

REP 04, CALLE CISTERNA

CALLES DE LA CIUDAD DE MANISES: CISTERNA. PINCHE EN LA FOTO PARA + INFORMACIÓN

CONCERT DE NADAL DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CENTRE HISTÒRIC. PUNCHA EN LA FOTO PER A + INFO

REP 05, CONCERT DE NADAL, ASS VEÏNS

EN LA SEDE DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS DEL ·CENTRE HISTÒRIC DE MANISES· HA TENIDO LUGAR EL CONCIERTO POR NAVIDAD. PINCHA EN LA FOTO PARA + INFO

manises

REP 06

MANISES
MANISES

REP 07 SANT ANTONI DEL PORQUET

REP 07 SANT ANTONI DEL PORQUET
MANISES

DILLUNS 22 DE GINER, SANT VICENT MARTIR. MANISES CELEBRAVA LA FESTA DELS PIXAVINS. PUNCHA EN LA FOTO PER A + INFO

REP 08 SAN VICENTE MÁRTIR

HOY, LUNES 22 DE ENERO, ES SAN VICENTE MÁRTIR, FIESTA EN VALENCIA CAPITAL. EN MANISES CELEBRÁBAMOS “LA FESTA DELS PIXAVINS”. PINCHE EN LA FOTO PARA MÁS INFORMACIÓN

MANISES

REP 09

REP 09
MANISES
MANISES

REP 10

REP 10
MANISES

ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

viernes, 29 de abril de 2011

AGUSTI BALBIS, CULTURA VALENCIANA, LA MONA DE PASQUA


NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA.
LA PASQUA DE LA MONA (VII).
S’ha escrit molt i variat sobre l’orige de la paraula “Mona”. De llegenda ha de ser calificada l’historia de que el nom prove del malnom d’una vella musulmana a qui dien “la mona”, que “inventà” un pastiç fet en farina molt blanca i en ous, gracies al qual es curà una reina mora d’un mal misterios. De destrellatades han de ser calificades afirmacions com la del català de Tremp, Joaquín Bastús, qui escrivia l’any 1862 que el nom de “mona” era “por la figura de Mona que solia y suele darse a la pasta o rosca que llevan los huevos”. (p 226 de “El Trivio y el cuadrivio”), que encara hui continuen mantinguent alguns, com podem vore en “Tradicions santcugatenques” a on es diu que “El nom de mona sorgí del fet que molts artesans de l’art més dolç col·locaven micos o mones sobre el tortell”.
Una etimologia a partir de l’arap, es la que consta actualment en el DRAE, a on per a la segon acepcio de “mona” corresponent a “hornazo (rosca con huevos)”, es manté que ve “Del ár. hisp. máwna, y este del ár. clás. ma’ūnah”, que vol dir, segons Corominas, “proveiments, queviures”. Rodant sobre l’eix d’esta teoria, es troben afirmacions que parlen de que posteriorment a la reconquista, els musulmans tenien “la costumbre de regalar a sus señores una mona como presente en los primeros días de la primavera”. (“Valencia pintoresca y tradicional” de José Soler Carnicer), sent estrany que tractant-se una suposta “costum”, estiga absolutament indocumentada. S’ha de dir que en el “Vocabulista arauigo en letra castellana” de Pedro de Alcalá “horonazo de gueuos” es traduit com “Raguifa.ragaif”; (en portugues els diuen “regueifa”), “Rosca de pan” com “cahca.cahq” i “pan blanco” com “Darmaq” (d’a on “adargama”, “genero de pan darmach…que por regalo se haze” fet d’una “harina albissima” o molt blanca, segons Francisco Sanchez de Oropesa (s. XVI), mege valencià establit en Sevilla). Comprovem que res que puga semblar-se a “mona”.
L’orige a partir del llati es defes per eixemple per Corominas en el DELC, per Marcel Bataillon en “Mona: Étude etymologique” i per Caro Baroja. Segons esta hipotesis, “mona” podia ser una sustantivacio de l’adjetiu llati femeni “munda” (net, pur, fi), que, quan anava associat al pa, volia dir, un pa de calitat. L’eixemple de l’associacio el trobem en canon VI del XVI Concili de Toledo de l’any 693, en “De integra oblata et ex studio praeparata in sacrificio offerenda”, a on es diu que el pa de l’eucaristia ha de ser “panes mundos et ex studio praeparatos”, o pans nets, fins i preparats per a l’ocasio. La substantivacio de l’adjetiu es troba en el “Elucidário das palavras, termos e frases que em Portugal antigamente se usaram e que hoje regularmente se ignoram” de Viterbo (1744-1822), en document del monasteri portugues de Pendorada a on es parla de “Sete mondas centêas pera vós, e pera a manceba: e darem-vos raçom de vinho d’adega…”. Viterbo, definix mondas como “michas, pão pequeno, de centeio, ou milho, e de toda a peneira, que ainda hoje se costuma dar aos pobres nas portarias das ordens monacais” o pa chicotet de centeno o mill que encara es gasta en les ordens monacals, per a donar als pobres. Es curios trobar que en el “Dicionario fraseoloxico siglo XXI castelan-galego” es llig que “ser a do demo e a mona” equival a “Merienda”, aixina com que en “Dicionário hebráico-portugues”, Rifka Berezin traduix una paraula hebrea com a “monda, retirada de ervas daninhas; celebraçao de jubileu”.
L’orige a partir del llati “monda”, exigix la reduccio del grup –nd a –d, de “monda” a “mona”, de forma analoga a l’evolucio de “candela” a “canela”, fet que varem estudiar en “El ‘mossarap’ i les caracteristiques del romanç valencià prelliterari”, comprovant que esta evolucio era propia de la llengua valenciana prejaumina. No obstant, es dona la casualitat de que “mondar”, en el significat de netejar, es precisament una paraula viva en llengua valenciana en la qual no s’ha donat eixa reduccio. Eixa no reduccio, es troba present en l’expressio “fer monda”, que vol dir netejar les cequies, encara que tambe es poden “mondar” nesples o faves i tampoc es donava en 1269 “el çarig (safareig) que sia mondat…” ni en 1275 “e que faça mondar les cequies…” (“Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina”) ¿Podria ser que s’haguera produit la reduccio en un significat i no en un atre?
Pero encara podriem tirar arrere, a epoca dels ibers valencians, i trobar l’orige etimologic del la paraula “mona” en un “munno” - “munna” prerromans, orige de moltes paraules en coincidents caracteristiques morfologiques. Si atenem a l’orografia, per eixemple, en euskera, “muño” vol dir lloma; “mun”, tossal i “munaizka” tossal menut. “Mona” es un lloc d’una montanya sobre Oporto i en territori valencià, “La Mona”, es el nom de tossals de Xabia, Xativa i Lliria, existint tambe en alguns llocs accidents orografics en el nom de “Moneta”. Segons Corominas, “Mona” es tracta d’un terme que detecta “en altres pobles no lluntans des de Dénia a Ontinyent i amb el sentit de ‘turonet’, mot d’origen incert, aquest (probablement heretat del mossàrab)” (“Congres Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes (2001) València”). Existixen variants com el tossal de “Monyo” que es troba en Benifallim i el de “Monyinos”, en Aigües de Busot. En epoca de Jaume Roig, havia de tindre un significat ben viu, per quan en el seu “Spill”, nos parla de “hun vell monet / o çerronet”. Es interessant coneixer que en l’Hispania romana s’ha detectat un cult prerromà a les “Matribus monitucinis”. Els prerromans “munno” - “munna”, podrien ser l’orige etimologic de paraules valencianes com “monyica”, “mondongo”, “bonyigo”, “bonyiga” o “monjoya” (fita de pedra). Crida l’atencio el llegir que en “La Sénia”, “la paraula manjoia designa una especie de mona de pasqua” (p 10 de “La cuina de les Terres de l'Ebre…” de M.Carme Queralt). Observem per tant, que una raïl prerromana pot trobar-se present, tant en elements naturals com artificials, coincidint tots ells en una forma arredonida i que sobreix com un bony.
En relacio a esta ultima proposta, pot ser significatiu que les hipotesis etimologiques a partir de l’arap i del llati, expliquen prou dificilment la “mona” en que els valencians nomenem a una caguerada de considerable tamany i forma redoneta, cosa que aclariria l’orige prerromà. ¿Podria ser la semblança morfologica la que justificara l’orige etimologic de la mona gastronomica, que en cas de referir-se al pastiç, es voria reforçat pels significats llatins i araps?
Encara farem una ultima part, per a parlar d’algunes cosetes que no poden quedar despenjades de la Pasqua de la mona valenciana, com es el joc de la milocha.
Agusti Galbis
Arquitecte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario