FESTA A SANT VICENT FERRER, PATRÓ DELS VALENCIANS

LA MISSA A SANT VICENTE FERRER,

PATRÓ DELS VALENCIANS D'

ALACANT, CASTELLO I VALENCIA,

EN "CASTELLANO".

Image de Sant Vicent que està en el Carrer de Sant Joan, en la frontera del ceramiste Miguel Rodrigo Arnau.

Si diguera que no heu esperava, estaria diguen mentires, ya que des del 28 de Setembre de 2013, era evident que teníem un problema.

Est any era el dècim en que -en esta ultima etapa- s'estava celebrant la Missa en Llengua Valenciana, ya que tots el quarts dissabtes de cada mes la celebrabem, per que varem començar-la en Octubre de 2004.

De tots els retors que he conegut, sols en dos he vist una gran predisposicio i ganes de fer la Missa en Valencià, Juan Antonio Reig Pla, actualment Bisbe de “Alcalá de Henares” i Don Valentín Peñarrocha Carbonell, antic Retor de Sant Joan, ara en Marines. Tots els demés ni “fu ni fa”, ni ganes ni voluntat.

El retor que actualment està al carrec de la Parroquia de Sant Joan Batiste, Don Pablo Tos Real, no està per la llavor. Quan el 28 de Setembre de 2013, que tocava fer la Missa en Valencià, vaig parlar en ell, ya me digué que ell no estava en condicions de fer la missa en valencià. Me va donar un llibre (de color vert) en el que -a l'obrir-lo- vaig vore que de VALENCIÀ RES DE RES. Li vaig dir que eixe llibre estava en Català i ell, textualment, me contestà:

-Es el libro que se usa para hacer la Misa en Tarragona.

A lo que li vaig respondre

-¿I en Tarragona cóm parlen?

-En Catalán.

-Puix aci en Manises en Valencià.

Li vaig dir que els llibres que fins ara estaven gastant eren els de l'autentic valencià, no el NORMALITZAT que els politics han implantat en l'educacio, que es el Català.

Em va contestar:

-Pues no creo que ningún obispo se atreva a permitir o dar permiso a este Ordinario de la Misa.

Li vaig respondre:

-No fa falta perque ya estan impresos des de l'any 1980, tal i com diuen els mateixos llibres. Ademés son els llibres que es gasten en la festivitat de Sant Vicent Ferrer i en el de la Mare de Deu dels Desamparats.

Despres de manifestar les dos opinions contraries -tal i com es pot despendre de l'entrevista- al final varem quedar en fer les llectures en valencià i la Missa en Castellà.

Al finalisar li torní els llibres (en realitat no mes en gastarem 1, el de les llectures, l'atre no, perque com era la Missa en Castellà .....), i li vaig dir:

-Com tenim un mes per davant, i vosté ya te el meu nom, telefon i correu electronic, ya me dirà alguna cosa.

-Bien, conforme.

Puix fins hui, han passat 7 mesos, i encara estic esperant la cridà.

Despres d'haver llegit açò comprendran perque me ho esperava.

Pero per a informacio, del que estiga llegint esta chicoteta narracio, i com m'agrà demostrar lo que li vaig dir ad ell, ara pose en est articul els justificants de lo que en son dia li vaig dir: QUE NO FEA FALTA CAP PERMIS, QUE ESTAVA IMPRÉS, DES DE L'ANY 1980.

Els llibres que gastavem en la Missa en Valencià eren:

-MISSAL ROMÀ EN LLENGUA VALENCIANA DE 1980.

Este llibre, tal i com diu, es l'Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana i es el que durant els ultims 9 anys hem gastat en la Missa. El valencià que en son dia va fer seu la R.A.C.V. (Real Academia de Cultura Valencia), (es l'Idioma en que està escrit el Nostre Estatut d'Autonomia de 1982), abans que es creara l'engendre catalaniste de l' A.V.LL. (ACADEMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA), que els diferents governs ¿ valencians ? han aprovat i que han implantat en l'educacio, el que estan ensenyant en les escoles als chiquets, o en les Universitats als jovens, el normatiu, el NORMALITZAT, i que tots els que el defenen sempre diuen: LA NOSTRA LLENGUA, LA PARLA VALENCIANA, EL VALENCIÀ, etc. Pero mai diuen IDIOMA VALENCIÀ o LLENGUA VALENCIANA, ya que per ad ells no existix.

I l'atre llibre es:

-LECCIONARI COMPLET EN LLENGUA VALENCIANA DE 1980.

Aci van totes les llectures i Evangelis de l'any i ademés en este llibre editat en 1980, al final del mateix, van les que específicament son per a Sant Vicent Ferrer (plana 483), i la de la Mare de Deu dels Desamparats (plana 489). En la plana 481 voran l'autorisacio (en llatí) del 4 de Maig de 1983.

Per tant queda demostrat en papers que no li vaig dir cap mentira, tal i com aci es demostra.

Estos llibres estan en la Parroquia, son propietat d'ella.

Per a finalisar esta critica, encara existix atre llibre editat:

ELS QUATRE EVANGELIS DE 1984.

En el que en la plana 6 es pot vore que està aprovat per la Comissió Permanent de la Conferencia Episcopal Espanyola, en sa reunio del 2 al 4 de Maig de 1984.

Crec que es una falta de cortesia, educacio o desconsideracio (cadascu que li pose l'adjetiu que vullga) el no contestar despres de 7 mesos a la solicitut que li vaig fer personalment, per a continuar la Missa en Llengua Valenciana, sent que es una tradicio que venim fent en moltes etapes i des de l'any 1975 en la Parroquia.

El proxim dumenge 18 de Maig, Manises celebra la Festa a la Mare de Deu dels Desamparats, que sempre s'ha fet en Llengua Valenciana. Espere que els Clavaris tinguen mes sort que yo, i puguen continuar la tradicio.

Pepe Esteve.

PD: Per a coneiximent i demostracio de lo anteriorment escrit, pose el PDF de l'Estatut de Autonomia de 1982, editat en el B.O. de la G.V. del 15 de Juliol de 1982.

www.pedeefe.com.es/1982_801892.pdf

.