LA PILOTA VALENCIANA
AURELI LÓPEZ
Aureli López en el centre de la fotografia en el Trinquet de Manises
El trinquet de Manises
He triat este títul en homenage al genial Juliet d’Alginet, qui ya nos deixà, i al seu etern amic-contrari en els trinquets, N’Antoni Reig Ventura “Rovellet” naixcut en l’any 1932 i encara ple de vida; els dos compartien esta afirmació junt al jagantesc Francesc Cabanes Pastor “Genovés” i tantíssims enamorats del més valencià dels deports, com ara Genovés II qui en acabant de patir totes les lesions possibles per a un eixercici tan exigent, hui seguix dient, jugant a gran nivell que “no hi ha res en el món que m’agrade més que jugar a pilota”.
Ben de cor crec que per a l’eixemplar cavaller Juliet d’Alginet no pot haver major alegria que vore, des de dalt, a tres nets seus jugant ara i fent-se un lloc entre els millors: Salva, Juliet i Guillem Palau.
Com totes les tradicions de fondes arraïls en el poble pla, la Pilota Valenciana és autèntica Cultura que ha vengut enriquint-se en el pas dels sigles, del seu vocabulari específic i creatiu, han passat a la parla popular paraules i frases fetes que molts valencians ignoren d’a on venen: tindre bon saque; eixir de rebot; a este hores pilotes noves; de donar ningú es fa ric; perdre quinze i ralla; a dos de val i la pilota encalà; penjar els guants; si me la donen quinze, no la vullc; tindre la mà foradà; cavallers, va de bo...
Encara que tenim ben documentats els primers temps del joc de pilota a mà (el Museu d’Àtica en Atenes i la Feninde) torne a dir que ningú, ara per ara, pot parlar dels orígens d’este preciós joc que ha de vindre de molts sigles ans de Crist. Sabem que dels grecs passà als romans i d’ahí s’escampà per casi tot lo món.
En Valéncia ciutat i regne, per l’immensa creativitat dels seus artesans, s’adaptaren, modificaren o varen nàixer modalitats que hui per hui són genuïnament nostres, ben especialment la pilota de vaqueta, admirada per europeus i americans i única –de moment- en la seua matèria, farcit o reomplit i manera de preparar-la, cosir-la i acabar-la.
Si parlem de modalitats, hem de mamprendre per les Llargues i el Raspall que seguixen escorcollant sobre quina fon la primera; les imàgens gregues d’hòmens nuets llançant-se la pilota poden referir-se a qualsevol de les dos, ya més avant i en els palaus romans tenim documentat el joc per dalt corda, en la mà nua o en una espècie de paleta (per a no fer-se mal en les mans) nomenada “triquet” d’a on podria vindre el nom de trinquet. Podeu i deveu consultar els “Diálogos” del nostre J. Lluís Vives a on comparava els trinquets de París en els de Valéncia, cóm s’equipaven els jugadors-cavallers, etc.
Tornant al joc A Llargues, pense que ha conseguit la màxima internacionalisació en els campeonats valencians, europeus i mundials, un gran orgull per al nostre poble que el nom Llargues junt a les antigues Chazas s’haja acceptat per tots els països; i un goig que les pilotes blanques de badana d’uns quaranta grams, duguen l’inscripció “Va de bo” i solem fer-les ací per a tots.
A Palma o A Curtes és germana del joc a Llargues en la diferència que explica el seu nom (s’ha de traure a Palma i no lliure -de bragueta o bojaca, a braç, a volea...), enguany, informava el Comité de Ralles que ha segut la modalitat elegida per a la XV edició de la Copa Generalitat que va alternant-les totes; en jovenils han jugat Gavarda, Montserrat, Faura i Sella; en majors Parcent, Relleu, Sella i la Vall d’Alauar.
El Raspall (Raspa, Raspot, Raspallot o joc per terra) és, sense dubte, el millor i més divertit per a iniciar als chiquets i chiquetes que fruïxen enrollant-se les mans o protegint-se-les en un guant de cartó, esparadrap, etc., és maravellós vore’ls a bacs per terra, entre crits de gorja, tractant de guanyar-li l’esquena al contrari i fer-li-la quinze. És modalitat del món professional i el número de chicones-dònes practicants creix jorn a jorn.
La Galocha du de malnom (molt bo per a mi) “la regina dels carrers” i creem que naixqué de la reivindicació popular quan els trinquets estaven reservats per als cavallers; si sabem vore el traure d’esta antiga modalitat, passant la pilota per dalt de dos cordes, la del mig de joc i la corda-galocha, entendrem que la segona equival a la ralla en la muralla del trinquet, dalt de l’escala, la qual s’ha de passar per dalt per a fer-la entrar dins del dau.
Com en el fet de Vinatea (únic en el seu temps) li dia el rei Alfons IV El Benigne a la reina Leonor de Castella que li demanava un contrafur “oh reina, reina, el nostre poble és franc (lliure) i no així subjugat com el de Castella..., pense ben de cor que el decidir fer una preciosa rèplica en els carrers, a imitació dels trinquets, era la resposta, ben lliure, del nostre poble a la prohibició dels de sempre.
La Percha és un abellidor barrejat entre Llargues i Galocha, divertida de jugar i que s’ha anat quedant en eixos poblets-joya d’Alacant, com ara Benasau, Sella, Castell de Castells, Murla, La Vall d’Alauar, Benifallim, Relleu, Penàguila, Benimarfull (on naixqué el gran filòlec Lluís Fullana Mira)..., vos serà molt profitós fer-los una visiteta païsagística, deportiva i gastronòmica, també per a escoltar la llengua valenciana sens empelts forasters, viva, culta i plena de musicalitat.
L’Escala i Corda, trinquet o joc a l’Alt, és la més completa i difícil de totes les modalitats, com a prova que no deixa cap de dubte, el millor campeó Individual de Raspall, el gran Waldo d’Oliva (qui ha penjat els guants recentment) no passà d’una segon categoria quan vullgué jugar per dalt corda, també jugava molt be a frontó valencià. És, junt al Raspall, la modalitat professional més reconeguda i practicada, com sempre, en els campeonats d’aficionats que organisa la nostra Federació de Pilota Valenciana a totes les modalitats, junt als Clubs i les escoles de pilota que ne són un cafís, en participació de chiquets i chiquetes, jóvens i chicones, hòmens i dònes...fonaments indefugibles per a que ixquen nous professionals del bon treball fet en el Cespiva, Tecnificació...
Tenim els també antics trinquets de Pilota Grossa (de reduït tamany) que tornen a estar en actiu i en aficionats de totes les edats; les renomenades Galochetes de Monòver en campeonats que ya organisa la Federació i ampla participació a on hi ha una cat. “especial” en la qual juguen pares contra fills i yayos contra nets.
El Frontó Valencià (o les tres parets a la valenciana manera) creix, també des de la Federació, en campeonats individuals i per parelles que són un autèntic plaer en les categories de querubins, pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets i jovenils; en esta modalitat i ademés de les categories 1ª, 2ª i 3ª, es juga el Campeonat de la Diputació per parelles, en un apassionant barrejat de professionals de l’Escala i Corda i el millors aficionats de 1ª categoria; l’últim trofeu Individual “President de la Generalitat Valenciana” l’ha guanyat Àlex Martí-Alejandro de Paterna- per a alegria dels paterners.
El Frontó en flares, tradicional de Chert i Traiguera junt a vells poblets de Castelló, també ha iniciat, en èxit, els campeonats organisats per la Federació; com he dit dels d’Alacant i per les mateixes raons, també és perfecte pujar a vore jugar esta divertida modalitat mentres gogem d’una naturalea tan espectacular com riquíssima i una contundent gastronomia.
En l’aspecte internacional hauríem d’afegir l’ara ben conegut One Wall o frontó de paret única, el Joc Internacional que es juga en camps d’herba, el Manito argentí, la Pilota Mixteca de Mèxic, la Pasaka-Laxoa dels vascs i un llarc etc. perque en cada campeonat europeu i mundial, el país amfitrió inclou la seua modalitat pròpia.
Hi havia més modalitats, hui en desús, pense que per eixa chicoteta anarquia que sempre tria fer-nos caboteta de rata abans que coa de lleó... ¿penseu en falles i comparses? Va, no sigau malpensats...Puc citar-vos “el rebotet”, “el palico”,el sabadall o sabatall, el quedo, a l’all, el nyago ...
I nos queda l’extraordinari Joc Faller també conegut com a Joc de carrer o Joc al carrer; l’idea vingué de Pepe Chiralt, qui ya nos deixà, llavors vicepresident de J.C.F. per a Cultura i Deports; nos reunírem en Joan Contreras, Alberto Soldado, Chiralt, Josep Lluís López i yo mateix...No era llògic que la pilota valenciana no estiguera dins del món faller i en això coincidírem tots; pensàrem en crear una modalitat senzilla i tan fàcil de jugar com d’entendre pels aficionats que la veren en places i carrers; mides del terreny de joc i pes de les pilotes de badana segons les categories que s’apuntaren, sempre contant en que fora divertit per a majors i chiquets dels dos sexes. El primer llibret en el reglament de la nova modalitat s’edità en 1997, recorde que duya en portada a tot color el braç dret del hui Seleccionador del nostre deport, Pasqual Sanchis Moscardó “Pigat II” de Genovés; a l’any següent ya creàrem el I Campeonat Infantil, en acabant va anar creixent i hui goja d’una excelent proyecció de futur.
Per si poguérem traure un resultat positiu per a un pròxim pervindre, vullc demanar-li a Junta Local Fallera que convoque una reunió en la qual se parle de fer nàixer algun equip de pilotaris fallers, tant de majors com de chiquets i chiquetes; pense que per a orgull de tots, els equips que pogueren fer-se durien el nom de “Pilotaris fallers de Paterna” i no de cada falla particular (si aixina ho aprovàreu); el contacte seria raonar en Joan Contreras que du el campeonat faller des de primeries, ell vos diria les categories, edats, tipos de pilota, etc.; a banda i ací teniu el Club Paterna de Pilota Valenciana hui presidit per l’amic i jugador Antoni Damian Ferrandis, en qui vos puc posar en contacte quan digau; també tenim al campeó que vos citava adés “Alejandro de Paterna” que és Monitor de la Federació de Pilota. No cal dir-vos que seria genial tindre equips fallers junt als del nostre Club –creat en 1981- que ya competiren en Galocha, fa anys i seguixen participant, ara a Frontó, en la Federació.
Com alguns sabeu, he fet algunes publicacions del nostre deport, anotant sempre la chicoteta història dels millors pilotaris paterners, professionals i aficionats de bon nivell; una vegada més reivindique el nostre trinquet (hui aparcament de supermercat) perque seria la millor Escola de Pilota continuadora de l’iniciada en l’antic frontó de la carretera de Manises, fa prop de quaranta anys...; no hi ha millor homenage que pogam oferir-los als grans Micalet de Paterna, Torrijos, El Pallero, Els Carbonerets –pare i dos fills-, Juliet, Micalet “el pincho”, Paquito “el rubiet”, “Lloca”, José “el carbonero”, Micalet “el de la rulla”, “Tartacòver, el melero”, “Bravo”, “Chuano”, “Bartolo”, “Batiste”...i un llarguíssim llistat. Reviscolaríem la seua memòria endevinant el seu somriure en vore chiquets i chiquetes practicant el Raspall, l’Escala i Corda...
Per a anar acabant i en el millor desig de que vos agraden, deixe entre barres un poemeta-sonetet que vol profundisar en el debilitament del nostre deport a costa del baló gros, diu aixina...Poqueta gent entre les parets blanques/ la llarga escala no té caliu humà/ si mor el tronc se li semen les branques/ rojos i blaus del deport valencià/ Les masses bramen en els ulls plens de vert/ i no hi ha lloc on no adoren la brossa/ els mijos saben girar lo fals en cert/ i un mac redó velles costums destrossa/ Els dos rebots conten als tamborins/ l’ahir de gom a gom i crits de glòria/ hui sol tenen el vol dels teuladins.../ Un vent anglés borra la memòria/ que ha de tornar en chiquets pelegrins/ vaqueta i clau d’un bell tros d’història.
Com a remat i segur de compartir-lo en tot el món faller, un poemeta a la nostra Senyera que ya ha fet els vint anys... Senyera, bella Senyera/ des de sempre verdadera/ eres la recta drecera/ camí de la llibertat. / Senyera, vella Senyera/ blau de la llum marinera/ groc de l’espiga arrossera/ roig de mil cors en esclat./ Senyera, bella Senyera/ símbol pur d’un regne franc/ Senyera, vella Senyera/ clam d’amor dels valencians/ que te canten en la llengua/ més dolça que en lo món hi ha./ Senyera, mare Senyera/ força en pau d’un poble gran/ crit de qui te vol sancera/ acaronant als germans.
Aureli López
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario