AMICS DE LA CREU DE MAIG, DIVENDRES 3 A LES 19:00 H.

AMICS DE LA CREU DE MAIG, DIVENDRES 3 A LES 19:00 H.

volta a manises, 05.05.24 cartell

volta a manises, 05.05.24 cartell

volta a manises, 5 de maig de 2024

volta a manises, 5 de maig de 2024

ESTE BLOG ESTA ESCRIT EN IDIOMA VALENCIÀ, NORMES DE LA R.A.C.V. (REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA), NORMES D'EL PUIG, I EN CASTELLÀ O ESPAÑOL

lunes, 7 de septiembre de 2015

PROGRAMA DE FIESTAS DE MANISES 2015


FA 50 ANYS
(Un repas per l'Historia de Manises)

HACE 50 AÑOS
(Recuerdos de la Historia de Manises)


Articul Bilingüe

Idioma Valencià

   Idioma Castellano o Español

En el mes de Juliol d'este 2015 fa 50 anys que les festes de Manises es varen agrupar per a poder celebrar-les totes juntes.

El motiu que els governants i membres de les diverses associacions d'aquella epoca argumentaren per a poder portar a cap este proyecte fon que la majoria d'elles passaven completament desapercebudes per a una gran majoria de ciutadans i calia que tots estigueren integrats i foren coneixedors de lo que la Nostra Ciutat celebrava.

En el mes de Julio de este 2015 hace 50 años que las fiestas de Manises se agruparon para poder celebrarlas todas juntas.

El motivo que los gobernantes y miembros de las diversas asociaciones de aquella época adujeron para poder llevar a cabo este proyecto fue que la mayoría de ellas pasaban completamente desapercebidas para una gran parte de ciudadanos y era conveniente que todos estuvieran integrados y fuesen conocedores de lo que Nuestra Ciudad celebraba.


Vista de Manises des de l'horta, on es por vore el campanar de l'Esglesia de Sant Joan Batiste.
Vista de Manises desde la huerta, donde se puede ver el campanario de la Iglesia de San Juan bautista.

En la Manises dels anys 1965 en plena efervescencia com a poble, en el que es podia treballar ya que hi havia faena per als de dins i per als de fora, la Ciutat era un poble senzill, treballador i amant de les seus costums i tradicions, que estava creixent tant a nivell social, economic i cultural. Era un POBLE d'aproximadament 15.000 habitants, ya que en la decada de 1960 a 1970 passarem de 12.000 a 20.000 habitants, la major part immigrants que havien vingut a viure a Manises per que aci havien encontrat faena, i sense contar en els que venien de fora a treballar en les nostres fabriques i tallers de ceramica, aixina com en les de taulells, i que quan acabaven se'n tornaven a casa.

En la Villa de Manises del año 1965 se estaba en plena ebullición como pueblo, en el que se podia trabajar, porque había ocupación para los de dentro y para los de fuera, la Ciudad era un pueblo sencillo, trabajador y amante de sus costumbres y tradiciones, que estaba creciendo tanto a nivel social, económico y cultural. Era un VILLA de -aproximadamente- 15.000 habitantes, ya que en la década de 1960 a 1970 se pasó de 12.000 a 20.000 habitantes, la mayor parte inmigrantes que habían venido a vivir a Manises perque aquí habían encontrado trabajo, y en esta cifra no se contaba a los que venían de fuera, de otras poblaciones límítrofes, a trabajar en nuestras fábricas y talleres de cerámica, como también en las de azulejos, y que cuando terminaban volvían a su casa.



Ceramistes de Manises, de la fabrica de Pepe Lahuerta (colors). En la fotografia d'esquerra a dreta: “El mut de Paterna”, Vicente Cortina, Batiste de “Paterna”, Miguel Escobar, Cortina, Vilanova “el cantant”, José Mª Enguídanos, Salvador Mora Escobar, un operari de Vilamarchant i Paquito “el paraigüero”.
Trabajadores de las fábricas de Manises, en concreto de la de Pepe Lahuerta (colores). En la fotografía de izquierda a derecha: El Mudo de Paterna, Vicente Cortina, Batiste de Paterna, Miguel Escobar, Cortina, Vilanova , José Mª Enguídanos, Salvador Mora Escobar, un trabajador de Vilamarchant y Paquito . Foto archivo Vicente Navarro.


UNISAN en l'exposicio de la Fira de Mostres.
Al fondo José Mª Moreno Royo que treballava en les oficines de la firma, i a José Mª Hernández Córdoba, que tenia fabrica de sanitari i al mateix temps era gerent.
Expositor de la firma UNISAN, en la Feria de Muestras.
Se puede ver al fondo a la izquierda a José Mª Moreno Royo que trabajaba en las oficinas de la firma, así como -a su lado- a José Mª Hernández Córboba, que -además de tener fábrica de sanitario- era gerente de UNISAN.


En la partida de (La Manga-La Mànega), se edificaron Las Casitas Nuevas (Les Casetes Novesnombre por el que eran conocidas por Manises), hasta que -posteriormente- las 260 viviendas que fueron construidas (en diferentes años) se llamaron el Barrio de Santa Félix. Fueron inauguradas oficialmente -y entregadas las llaves de las mismas- el 18 de Julio de 1957.


Tota esta poblacio s'havia establit en Manises pero tambe portava dins d'ella les seues costums, la seua forma de fer festa i les tradicions de la seua terra d'orige i que tractava d'introduir dins de l'entorn on vivia junt als atres “paisanos” en els que convivia.

Tenint en conte que el 18 de Juliol de 1957 es varen inaugurar les 260 cases només en el Barri de Santa Fèlix, podem imaginar-se la cantitat de nous manisers que -any darrere any- estaven establint-se en la Nostra Ciutat, tant en esta zona que he comentat com en atres on estaven edificant-se per a poder acollir a la nova poblacio que venia a Manises.

Toda esta población se había establecido en Manises pero también llevaba dentro de ella sus costumbres y forma de ser así como las costumbres de su tierra de origen, y que trataban de introducir dentro del entorno donde vivía, entre sus paisanos.

Teniendo en cuenta que el 18 de Julio de 1957 se inauguraron las 260 casas del Barrio de Santa Félix, podemos imaginar la cantidad de nuevos maniseros que año tras año estaban estableciéndose en Nuestra Ciudad, tanto en esta zona a la que hago referencia como en otras que se estaban edificando en toda Manises, para poder acoger a la nueva población que venía.



Esta fotografia correspon a l'entrega de les claus del Barri de Santa Fèlix, el dia 18 de Juliol de 1957. En la fotografia, llegint el manifest el periodiste maniser José Mª Marticorena, davant d'ell Jesús Posadas Cacho, l'alcalde de Manises José Mª Tadeo y, en sotana Don José Granell Cardo.
Fotografía que corresponde a la entrega de las llaves de las Casa Nuevas del Barrio de Santa Félix. Leyendo el manifiesto el manisero periodista José Mª Marticorena Ruiz, delante está el Alcalde José Mª Tadeo, a su lado Jesús Posadas Cacho y en primer término el Párroco de San Juan Bautista Don José Granell Cardo.


Fotografia del cantó on vivia el mestre Rafael Escobar, baix la bodega de Vento Galindo.
Imagen en la que se ve el edificio donde vivió el maestro Don Rafael Escobar y en la planta baja se ubicaba la Bodega Vento Galindo.


Carrer Major, any 1966, Semana Santa, Germandat d'Els Morats. A l'esquerra de la foto es pot vore el cartell on posava Bodegas Vento Galindo, a la dreta -enfront- el cartell de FUNERARIA, casa de Lluis Carpintero (l'Atauter).
Calle Mayor, Semana Santa del año 1966, a la izquierda la Calle del Obispo Soler, Hermandat del Santo Sepulcro. A la izquierda se puede ver un cartel que indicaba BODEGAS VENTO GALINDO, a la derecha un cartel con el nombre de FUNERARIA, casa de Luis Carpintero (l'Atauter).


El Centre Historic, o part vella del poble, era tranquil i a l'acabar l'escola el carrer era el lloc d'encontre on berenavem i jugavem a tota classe de jocs: El pique (en la plaça del Rellat), Ballar la trompa (en qualsevol lloc que hi haguera terra), Botar a la corda (principalment les chiques en quan es reunien 3 o 4), Marro furtat (en la Plaça del l'Esglesia (des del cantó de la canal de l'antiga tenda de Les Ferreres ad algun arbre o canal, com podia ser la de l'Iglesia), etc., etc., pero principalment era el futbol el que tenia mes seguidors i es jugava tant en la Plaça del Rellat com en de l'Iglesia. Per la nit (els majors) a sopar i pendre la fresca en el carrer, raonant de la faena, del poble i del veïnat. El telefon era un servici que pocs podien tindre. En Manises anavem entre els 350 i 400 numeros (els numeros eren de 3 sifres) i a excepcio de poques families que podien, el 90 % eran fabriques i comerços els que el tenien instalat. La radio era lo que s'escoltava a totes hores. La TV era una ilusio i recorde que durant molts anys anavem a casa Lluis Carpintero, l'Atauter (en la frontera de sa casa posava FUNERARIA), en el carrer Major -al costat de la ferreteria d'Ismael Taberner- (davant de la bodega de Vento Galindo) a vore la TV i Lluis mos posava la televicio enfocà al carrer i alli a la porta -en cadires- la veem.

L'Alcalde de Manises era Francisco Gimeno Adrián (en la seua segona etapa) i el regidors de l'Ajuntament eren 12 mes l'Alcalde 13. Els seus oficis eren des de “taulelleros” (tenien fabrica de taulells), llauradors (treballaven l'horta), ceramistes (la seua chicoteta fabriqueta) i atres treballaven en els diversos tipos de comerç que cadascú tenia.

El Centro Histórico, o parte antigua de la villa, era tranquilo y al terminar las clases la calle era el lugar de encuentro donde nos comíamos la merienda y jugábamos a tota clase de juegos: El pique (en la plaza de la Virgen de los Desamparados, la plaça del Rellat), Ballar la trompa (en cualquier sitio que no estuviera asfaltado, que eran casi todos), Saltar a la cuerda (principalmente les chicas en cuanto se reunían 3 o 4), Marro furtat (en la Plaza de la Iglesia -desde la esquina de la calle de San Juan/Isabel la Católica en la canal de la antigua tienda de Les Ferreres a algún arbol o canal, com podía ser la de la Iglesia), etc., etc., pero principalmente era el fútbol el que tenía más seguidores y se jugaba tanto en la Plaça del Rellat com en la de la Iglesia. Por la noche (los mayores) sacaban las sillas de casa y se sentaban a tomar la fresca y cenar en la calle, hablando del trabajo, del pueblo y de los vecinos. El teléfono era un servicio que pocos podían tener. En Manises íbamos entre el número 350 y 400 (los números eran de 3 cifras) y a excepción de unas pocas familias, el 90 % eran fábricas y comercios los que lo tenían instalado. La radio era lo que se escuchaba a todas horas. La TV era una ilusión y recuerdo y durante muchos años íbamos a casa Lluis Carpintero (l'Atauter, en la fachada de su casa el cartel indicaba FUNERARIA), en el Calle Mayor -al lado de la ferretería de Ismael Taberner- (delante de la bodega de Vento Galindo) a ver la TV y Luis Carpintero nos ponía la enfocaba hacia la calle y allí -sentados en sillas a la puerta- la veíamos.

El Alcalde de Manises era Francisco Gimeno Adrián (en su segunda etapa) y los concejales del Ayuntamiento eran 12 más el Alcalde 13. Sus oficios eran desde azulejeros (tenían fábrica de azulejos), agricultores (trabajaban la huerta), ceramistas (tenían su pequeña fábrica o taller) y otros trabajaban en los diversos tipos de comercios que cada uno tenía.



Plaça del Cor de Jesús, en l'any 1964, quan estaven posant l'aigüeral. Els acolics d'abans, el primer per la dreta es Rafa Sornosa.
Plaza del Corazón de Jesús, en el año 1964, cuando estaban colocando el alcantarillado. Los monaguillos de antes, el primero por la derecha es Rafa Sornosa.

Manises estava modernisant-se i per eixa epoca s'estava asfaltant tot el centre historic (1963, 1964 i 1965): Carrer Major, Sagrari, Sant Joan, Plaça del Cor de Jesús, San Antonio, Horno, Sant Vicent, etc., etc. Tambe es portà a cap el sanejament i l'enllumenament de gran part del poble, aixina com la compra del solar per a la construccio de l'Institut d'Ensenyança Mija i el sanejament del suministre d'aigua potable del que se feu carrec “Aguas Potables y Mejoras de Valencia, S.A.”. Es feren reformes per tot lo poble i en el menjador del colege de Vicente Nicolau. Es compraren tres carros per a poder arreplegar el fem i es colocaren boques de rec per a poder netejar els carrers.

La part empresarial estava transformant-se en mes professional, ya que l'impost, el famós impost del “tráfico de empresas” que el Govern havia impost portava a cada dos per tres reunions i assamblees entre els diversos sectors de Manises per a distribuir la quota que l'Estat obligava a pagar. Els sectors involucrats: artistica, sanitari, taulells i artesanal (barro roig).

Manises estaba modernizándose y por esa época se estaba colocando el alcantarillado y asfaltándose todo el Centro Histórico (1963, 1964 y 1965): Calle Mayor, Sagrario, San Juan, Plaza del Corazón de Jesús, San Antonio, Horno, San Vicente, etc., etc. También se estaba llevando a término el saneamiento y la colocación del alumbrado en gran parte del pueblo, así com la compra del solar para la construcción del Instituto de Enseñanza Media y el sanemiento del suministro del agua potable del que se hizo cargo Aguas Potables y Mejoras de Valencia, S.A..Se hicieron reformas por toda la Ciudad y en el comedor del colegio de Vicente Nicolau. Se compraron tres carros para poder recoger la basura y se instalaron bocas de riego para poder limpiar las calles.

Los empresarios estaban reciclándose y transformándose más profesionales, como exigían los tiempos, ya que el impuesto, el famoso impuesto del tráfico de empresas (actual impuesto de Sociedades), que el Gobierno había instaurado, obligaba a tener -cada dos por tres- reunions y asambleas entre los diversos sectores insdustriales y artesanos de Manises para distribuir la cuota que el Estado obligaba a pagar. Los sectores involucrados: Artística, sanitario, azulejos y artesanal (barro rojo).

    

      

Arriba, a la izquierda: José Mª Moreno Royo y Vicente Ferrís Soler.
En la parte inferior: Vicente Gallego Orts y José Mª Marticorena Ruiz

En la parte cultural y turística es la que -paralelamente- más estaba en auge y continuamente salían iniciativas para que la Ciudad estuviera al frente de una revolución en todos los aspectos. Por una parte se encontraba Antonio Gallego Serra, Concejal de Fiestas y bajo su mandato se llevó a cabo la reunificación de la semana de fiestas, entre otras realizaciones.

Pero cuatro personas destacan en este trabajo de intentar poner a Manises en el mapa, los 4 son importantes y cada uno en lo suyo era de lo mejor. José Mª Marticorena Ruiz, Secretario General del Movimiento, un hombre preocupado por Manises en todos los aspectos, sobre todo por dar una buena imagen en el ámbito turístico e industrial. Vicente Ferrís Soler, importantísimo su trabajo para poder conseguir celebrar el Día de la Cerámica y que hoy en día podamos tener un Museo de Cerámica en Manises, y para terminar Vicente Gallego Orts, estos dos últimos, sin estar en el consistorio -con cargo- trabajaron, el primero en potenciar la cerámica y el segundo en buscar y dar a conocer la Historia de Nuestro Pueblo, para que no se perdiera en el tiempo y todos conociéramos quienes somos, de donde venimos y porqué debemos respetar a nuestros antepasados. A los tres descritos hay que añadir a José Mª Moreno Royo, Cronista Oficial de Manises, hasta su muerte, que se encargó de plasmar en papel parte de la Historia de Manises buscando e indagando en archivos y bibliotecas, tanto de Manises como en otras ciudades españolas, nuestra Historia antigua y contemporánea. Contar el papel desarrollado por cada uno de ellos, en profundidad, es material para otro extenso artículo que espero abordar algún día.


Inauguracio del Museu de Ceramica de Manises, en el carrer del Sagrari. En la foto -en primer terme- Vicente Ferrís i Soler, ànima de la posta en marcha del Museu, en front l'Alcalde de Manises Francisco Gimeno Adrián, i al seu costat, a la dreta, el director del Banc de Vizcaya (que estava en la Plaça de l'Esglesia) Alfredo López García.
Inauguración del Museo de Cerámica de Manises, en la Calle del Sagrario. En la fotografía, en primer término Vicente Ferrís Soler, alma de la puesta en funcionamiento del Museo, en el centro de la imagen el Alcalde Francisco Gimeno Adrián, i a su lado. a su derecha, el director del entonces Banco de Vizcaya, Alfredo López García (con gafas), que estaba en la Plaza de la Iglesia.


LES FESTES UNIFICADES
LAS FIESTAS UNIFICADAS


Portadas de los programas de fiestas de 1964 (el antiguo) y el de 1965 el que se eligió como nuevo.

En la part religiosa existien dos esglesies, la de Sant Joan Batiste i la de l'Immaculat Cor de Maria, de la primera l'archipreste era Don José Granell Cardo i del Cor de Maria Don Ildefonso Lapuebla Furió.

En el ámbito religioso existian dos parroquias, la de San Juan Bautista y la del Inmaculado Corazón de María, de la primera el arcipreste era Don José Granell Cardo y del Corazón de María Don Ildefonso Lapuebla Furió.


JUNTA COORDINADORA DE LES FESTES DE 1965

Presidente:
Don Francisco Gimeno Adrián, Alcalde de Manises
Vice-Presidente:
Don Antonio Gallego Serra, Concejal Ponente de Fiestas
Secretario:
Don José Mª Moreno Royo
Propaganda:
Don Vicente Ferrís Soler
Vocales:
Rvdo. Sr. D. Ildefonso Lapuebla Furió,
(Cura Párroco de la Iglesia del I.Corazón de María)
Rvdo. Sr. Don José Fornés García
(Coadjutor de la Parroquia de San Juan Bautista)
Don Eliseo Martínez Cebrián
Don Vicente Díez Gimeno
Don Ramón Gimeno Galarza
Don Juan Motes Boix
Srta. Paquita Orts Blanes
Don Rafael Palés Andreu

Una de les inquietuts que des de fea anys existia era la forma i modo de poder aglutinar a totes les festes juntes, en una semana, ya que fins ara mai s'havia fet i no se sabia com respondria el poble. Els programes anteriors a 1965 s'indicava FIESTAS PATRONALES A SANTAS JUSTA Y RUFINA i des d'est any 1965 MANISES EN FIESTAS, del 10 AL 19 DE JULIO.

Un acontenyiment per al poble fon que est 1965 l'archipreste Don José Granell va presentar la seua dimissio, i encara que es va quedar en Manises a viure, fins a la seua mort, la parroquia mare es quedava orfe de retor, encara que estava Don José Fornés García (al que tots li cridavem “Don Pepe”) i Don Juan Antonio. L'Arquebisbat nomenà a Don Bernardo Bañuls Fontana que va pendre possessio el dia 4 de Juliol i va ser el que va estar al front de esta nova forma de celebrar les festes.

Una de les inquietudes que desde hacía años existía era la forma y modo de poder aglutinar a todas las fiestas juntas, en una semana, ya que hasta entonces nunca se había hecho y no se sabia com respondería la población. Los programas anteriores a 1965 se indicava FIESTAS PATRONALES A SANTAS JUSTA Y RUFINA i desde este año 1965 MANISES EN FIESTAS, del 10 AL 19 DE JULIO.

Un acontecimiento para la Ciudad fue que este 1965 el arcipreste Don José Granell presentó su dimisión, y aunque se quedó a vivir en Manises, hasta su muerte, la parroquia madre se quedaba huérfana de párroco, teniendo a Don José Fornés García (al que todos le llamábamos “Don Pepe”) y a Don Juan Antonio. El Arzobispado nomebró a Don Bernardo Bañuls Fontana que tomó posesión el día 4 de Julio y fue el que estuvo al frente de esta nueva forma de celebrar las fiestas.


DUMENGE 4 DE JULIOL DE 1965
Pren possessio Don Bernado Bañuls Fontana
DOMINGO 4 DE JULIO DE 1965
Toma posesión de la Parroquia el nuevo Cura
Don Bernardo Bañuls Fontana


Don Bernardo Bañuls en el moment d'aplegar a Manises, dumenge 4 de Juliol de 1965. En primer terme, en ulleres, José Mª Marticorena.
Don Bernardo Bañuls, en el momento de hacer su entrada en Manises, lo recibe José Mª Marticorena Ruiz, con gafas, en primer plano a la derecha. Foto Solher.


Procesión por la calle Mayor hasta la Iglesia.


En la Iglesia. Foto Solher.


Don Bernardo dirigiéndose a los fieles. Foto Solher.

En este mateix dumenge -dia 4 de juliol- es proclama a la Regina de la Ceramica, Srta. Ana María Alpuente Requena i a tota la seua Cort d'Honor.

Este mismo domingo 4 de Julio es proclamada la Reina de la Cerámica, la Srta. Ana María Alpuente Requena, y a toda su Corte de Honor.


REINA DE LA CERÁMICA
Srta. Ana María Alpuente Requena

CORTE DE HONOR
  • Srta. María José Alpuente Requena
  • Srta. Mari Paz Barberá Ruiz
  • Srta. Pilar Calatrava Valmaña
  • Srta. Adela Escobar Martínez
  • Srta. Angelita Femenías Navarro
  • Srta. Joséfina Monzó Sanmartín
  • Srta. Carmen Morales Pérez
  • Srta. Pepita Vilar Blasco

En l'acte de la proclamacio, al microfon José Mª Moreno Royo, al seu costat sentat l'Alcalde de Manises Francisco Gimeno Adrián.
Imagen de la proclamación, en el micrófono José Mª Moreno Royo, sentado, a su izquierda el Alcalde de Manises Francisco Gimeno Adrián. Foto Gadea.


Atra image del moment de la presentacio.
Otra imagen de la presentación. Foto Gadea.


Atra image del moment de la presentacio.
Otra imagen de la presentación. Foto Gadea.


L'Alcalde de Manises, Francisco Gimeno Adrián, dirigint-se a la Regina i als assistents a l'acte.
El Alcalde Francisco Gimeno Adrián, dirigiéndose a la Reina y a los asistentes al acto. Foto Gadea. 


A l'acabar l'acte te lloc un “piscolavis” en l'Arriba.
En la foto, d'esquerra a dreta: Don Bernardo Bañuls, Antonio Gallego, José Mª Moreno i la Regina Ana Mª Alpuente.
Al terminar el acto se tomó un "piscolavis" en la Arriba.
En la foto, de izquierda a derecha: Don Bernardo Bañuls, Antonio Gallego, José Mª Moreno y la Reina Ana María Alpuente. Foto Gadea.


DISSABTE 10 i DUMENGE 11 DE JULIOL de 1965:
Festa a la Mare de Deu dels Desamparats.
SÁBADO 10 Y DOMINGO 11 DE JULIO DE 1965:
Fiesta a la Virgen de los Desamparados 


CLAVARIS DE LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS

Primera fila de dalt, d'esquerra a dreta:
Primera hilera de arriba, de izquierda a derecha:
PASCUAL COLL ALBENCA
JOSÉ LUIS VILAR BLASCO
VICENTE ALPUENTE MARTÍNEZ
LUIS VILAR BOTET
ISMAEL MORA ALPUENTE
VICENTE DÍEZ GIMENO
VICENTE CATALÁ GIMENO

Fila del centre, d'esquerra a dreta:
Hilera del centro, de izquierda a derecha:
JOSÉ ANTONIO ROMERO BOTET
RAFAEL GUILLEM MARTÍNEZ
SALVADOR GALLEGO ROYO
VICENTE ROMERO TORRES
VICENTE BORIA DE LOS DOLORES
JULIO TABERNER LEAL

en primera fila, baix de tot, d'esquerra a dreta:
en la primera hilera, de izquierda a derecha:
JOSÉ RODRIGO ARNAU
JOSÉ LUIS LUNA VILAR


Banda de cornetes i tambors del “Frente de Juventudes” de Manises. Abanderat Ángel Coll Verdeguer. Foto Gadea.
Banda de cornetas y tambores del Frente de Juventudes de Manises que participó en la Ofrenda a la Virgen de los Desamparados. Abanderado Ángel Coll Verdeguer.


Plaça de l'Esglesia esperant a fer l'Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats. Se pot vore als components de la Banda de Cornetes i Tambors a l'esquerra de la foto. 
Plaza de la Iglesia esperando a las Clavariesas para proceder a la Ofrenda a la Virgen de los Desamparados. En la imagen a la izquierda de la foto se puede ver a los componentes de la Banda de Cornetas y Tambores. Foto Gadea.


Altar que s'havia preparat en la frontera de la Parroquia de Sant Joan Batiste. Es pot vore, a l'esquerra de la foto el cartell de lo que fon en son dia l'Academia de Don Antonio Serna. A la dreta, baix, al municipal Miguel Suria.
Altar que se había preparado en la parte izquierda de la fachada (mirando a la Iglesia). A la parte izquierda se puede ver la foto del cartel de lo que en su día fue la Academia de Don Antonio Serna. A la derecha, en primer término, el municipal Miguel Suria. Foto Gadea.



Ofrena a la Mare de Deu. Els retors, de dins a fora: Don Pepe, Don Bernardo i Don José Luis. Si s'amplia la foto es pot distinguir a Miguel Guardiola (pare i fill), Paco Belda, Àngel Coll, el tio Miguel Suria el municipal., etc.
Ofrenda a la Virgen de los Desamparados. Los sacerdotes que están en la imagen son, de dentro hacia fuera: Don Pepe, Don Bernardo y Don José Luis. Entre los asistentes -y ampliando la foto- se puede ver a Miguel Guardiola (padre e hijo) Paco Belda, el tio Miguel Suria el municipal, etc. Fotos Gadea.


Els Clavaris de la Mare de Deu junt a la Regina de la Ceramica i la Cort d'Honor despres de l'Ofrena en l'altar davant de la Mare de Deu dels Desamparats.
Los Clavarios de la Virgen de los Desamparados con la Reina y su Corte de Honor después de la Ofrenda. Foto Gadea.


 L'image de la Mare de Deu eixint de l'Esglesia de Sant Joan. Foto Gadea.
La imagen de la Virgen saliendo en anda de la Iglesia, para la procesión.



DILLUNS 12 DE JULIOL DE 1965:
Festa a Sant Antoni Abad (Sant Antoni del Porquet)
LUNES 12 DE JULIO DE 1965:
Fiesta a San Antonio Abad.


Clavaris de Sant Antoni de 1965

Pedro Alcácer Paris
José Manuel Carpintero Lago
Antonio Gimeno Galarza
Ramón Gimeno Galarza
José Gimeno Tos
Ramón Gimeno Tos
José Mª Moreno Andreu
Vicente Moreno Andreu
Cayetano Orts Calatayud
Francisco Royo Palop
Vicente Tos García




Provessó pels carrers de Manises en l'image de Sant Antoni. Els portadors de l'anda: davant a l'esquerra, Pepe Esteve Navarro i en la dreta, Pascual Nadal Ibáñez.
Procesión de San Antonio por las calles de Manises con la imagen. Los portadores del anda, delante a la izquierda Pepe Esteve Navarro, i en la derecha, Pascual Nadal Ibáñez. Foto Gadea.


Foto dels clavaris en la Capelleta, una vegada finalisada la processó.
Fotografía de los Clavarios, en la Capilla de San Antonio, una vez finalizada la procesión. Foto Gadea.


La Clavaria de Sant Antoni organisà un concert on la Banda Armónica de Buñol va participar. Este és el moment que el Director Daniel Martínez Marín, rep el regal d'una peça de ceramica que'ls clavaris li varen fer.
Los Clavarios de San Antonio organizaron un concierto en el que la Banda Armónica de Buñol participó. Este es el momento en el que Director Daniel Martínez Marín, recibe el regalo de una pieza de cerámica con el que los clavarios le obsequiaronn (búcaro de Cerámicas Gimeno). Foto Gadea.


DIMARTS 13 I DIMECRES 14 DE JULIOL
Festa a la Verge de la Cova Santa
MARTES 13 I MIÉRCOLES 14 DE JULIO
Fiesta a la Virgen de la Cueva Santa






Missa en la Parroquia del L'Immaculat Cor de Maria. A l'esquerra Don Ildefonso i Don Pepe. A la dreta de l'altar en l'atril, el retor Don Carlos Pinazo.
Imagenes de la Misa que se celebró en la Parroquia del Inmaculado Corazón de María. Al fondo a la izquierda Don Ildefonso, a su lado Don Pepe y en el atril el sacerdote  Don Carlos Pinazo. Fotos Gadea.


Dando la comunión. Foto Gadea.


L'image de la Verge de la Cova Santa en provessó. Foto Gadea.
Un momento de la procesión con la imagen de la Cueva Santa por las calles de la Ciudad.


DIJOUS 15 DE JULIOL DE 1965:
Festa a Santa Fèlix
JUEVES DÍA 15 DE JULIO DE 1965.
Fiesta a Santa Félix


En esta foto es poden vore les clavarieses de 1964, darrere de negre, i davant les de 1965, en els escalons de l'Altar Major.
En esta fotografía se pueden ver a las Clavariesas de 1965 bajo de los escalones del altar de la Parroquia de San Juan Bautista. Detrás -todas de negro- las que fueron clavariesas en 1964. Foto Gadea.

CLAVARIESAS DE 1965:
María Dolores Arnal Garrigós
Teresa del Sacramento Benlloch González
Trinidad Díez Esteve
Vicentita Díez Torrent
Auxiliadora Luna Vilar
Paquita Orts Blanes
Manolita Valero Sanz


L'image de Santa Fèlix en la processó. El portador de la dreta Vicente Esteve Navarro.
Imagen de Santa Félix en la procesión. El portador del anda de la derecha es Vicente Esteve Navarro. Foto Gadea.


Finalisa la processo en la Pl de l'Esglesia. 
En la Plaza de la Iglesia. Foto Gadea.


El Relicari de Santa Fèlìx va eixir en la provessó, ya que fea 25 anys de la seua construcció. Portadors de l'anda:


El relicario de Santa Félix salió en procesión, ya que hacía 25 años de su construcción. Portadores del anda:


DIJOUS 15 DE JULIOL DE 1965:
Festa a Sant Joan Batiste, Patró de la Ciutat de Manises.
JUEVES DÍA 15 DE JULIO DE 1965
Fiesta a San Juan Bautista, Patrón de Manises.


Image de San Joan Batiste en 1965.
Imagen de San Juan Bautista en 1965.
Foto Gadea.


El grup d'amics que s'encarregarem de portar l'anda est any, reunits dins de l'Iglesia abans d'eixir:
D'esquerra a dreta, drets: Vicente Lahuerta Verdejo, Pascual Nadal Ibáñez, Rafael Díez Calatrava i Pepe Borrás Sanchis.
Sentats, d'esquerra a dreta: Vicente Carpintero, Paco Navarro Tarín, Rafael Santiago Lahuerta Serra i Pepe Esteve Navarro.
El grupo de amigos que nos encargamos de llevar el anda este año, fotografiados dentro de la Iglesia, antes de salir.
De izquierda a derecha, de pie: Vicente Lahuerta Verdejo, Pascual Nadal Ibáñez, Rafael Díez Calatrava i Pepe Borrás Sanchis.
Sentados, de izquierda a derecha: Vicente Carpintero, Paco Navarro Tarín, Rafael Santiago Lahuerta Serra i Pepe Esteve Navarro. Foto Gadea.


L'image en l'anda, a la porta de l'Esglesia, abans de començar la processó.
En este foto es pot vore i reconeixer, a la dreta de la foto, en primer lloc a José Miguel Àngel Valls (en ulleres) i darrere a José Vicente Soler Hollado.
Imagen de San Juan a la puerta de la Iglesia, antes de comenzar la procesión.
En esta foto se puede ver y reconocer -en orimer lugar- a José Miguel Ángel Valls (con gafas) y detrás a José Vicente Soler Hollado. Foto Gadea. 


Ana Mª Alpuente -Regina de la Ceramica- i la seua Cort d'Honor davant de l'image de Sant Joan a l'eixida de la processó, en la frontera de l'Iglesia Sant Joan en llum.
La Reina de la Cerámica Ana Mª Alpuente con su Corte de Honor a la salida de la imagen de San Juan, a la puerta de la Iglesia. Arriba la imagen de San Juan -en la frontera de la Iglesia- con luz. Foto Gadea.


Un moment de la provessó pels carrers de Manises.
Els que porten l'anda, davant a l'esquerra: Paco Navarro Tarín, al costat en clossa Pascual Nadal. A la dreta, davant Rafael Lahuerta i darrere en la clossa Pepe Esteve.
Imagen del anda con San Juan por las calles de Manises. Los portadores, delante a la izquierda Paco Navarro Tarín, a su derecha Pascual Nadal. A la derecha, delante Rafael Lahuerta, detrás a su izquierda Pepe Esteve. Foto Gadea.


Vista de la processó en la Plaça de l'Esglesia, abans d'entrar.
En la foto es pot vore, d'esquerra a dreta: d'acolic Miguel Suria Arenes (en ulleres), Don José Antonio, Don Bernardo Bañuls, darrere el municipal Vicente Valero i portant l'anda i closses, tots els amics ya nomenats.
Vista del anda de San Juan Bautista en la Plaza de la Iglesia, antes de entrar la procesión. En la fotografía se puede ver -de izquierda a derecha- aMiguel Suria Arenes (de monaguillo con gafas), a Don José Antonio, Don Berbardo Bañuls. Un poco detrás al municipal Vicente Valero y llevando el anda todos los amigos ya mencionados. Foto Gadea.


DIVENDRES 16 DE JULIOL DE 1965
Festa de la Traslació
VIERNES 16 DE JULIO DE 1965
Fiesta de la Traslació (El Traslado)

En este año 1965, se cumplían los 214 que habían trascendido desde el 1751 en que tuvo lugar el traslado de la antigua Iglesia a la Nueva de San Juan Bautista. Fue una fiesta solemne, con una Misa concelebrada a la que fue invitado el Cura Párroco de Quart de Poblet. La procesión fu solemne y los Clavarios organizaron actos para realzar esta fiesta. De hecho se invitó a la Banda de Música de Quart de Poblet que participó en este día tan solemne.


La Custoria abans d'eixir en processó pels carrers de manises, en el 214 Aniversari de La Traslació.
Bajo palio la Custodia antes de salir en procesión por las calles de Nuestra Ciudad, en el 214 Aniversario de La Traslació (El Traslado) de la antigua Iglesia a la Nueva de San Juan Bautista. Foto Gadea.


CLAVARIS DE LA TRASLACIÓ

Clavari Perpetu: José Gimeno Martínez

Clavaris:
Juan Alcácer Marco
José Luis Borrás Gimeno
Francisco Chirivella Royo
Francisco Gimeno Botet
Salvador Martínez Ferrando
Ricardo Mas Lerma
José Mª Moreno Royo
Vicente Palop Gimeno
Francisco Tos García
Francisco Tos Viala
Andrés Villalba Valmaña





Davant de la Capelleta de Sant Antoni.
Llegada a la Capilla de S. Antonio. Foto Gadea.


A les portes de la Capelleta de Sant Antoni.
A las puertas de la Capilla de San Antonio.
Foto Gadea.


Pels carrers de Manises (en la Plaça de l'Esglesia concretament, a l'esquerra l'Esglesia) en primer terme Don José Antonio, davant de la Custodia Don Pepe.
Por las calles de Manises (concretamente en la plaza de la Iglesia, donde se puede ver a la izquierda), en primer término Don José Antonio y delante de la Custodia Don Pepe. Foto Gadea.


Entrant en Sant Joan Batiste. Davant Don Pepe, Presidint la provessó el Retor de Quart de Poblet, darrere d'ell -portant el paliç- Ernesto Díez.
Entrando en la Parroquia de San Juan Bautista. Delante Don Pepe, presidiendo la procesión el Cura de Quart de Poblet, detrás llevando el palio Ernesto Díez. Foto Gadea.


La banda de música de Quart de Poblet, dirigida pel mestre José Mª Morató Marco. Varen interpretar “Manises por la Eucaristía” i durant la processó pels carrers de Manises, l'Himne de la Traslació.
El motiu per que estava la Banda de Música es perque tambe acodí l'Ajuntament de Quart de Poblet al fer-li un homenage a José Rodrigo Botet en el 50 Aniversari de la seua mort.
La banda de música de Quart de Poblet, dirigida por el Maestro Manisero José Mª Morató Marco. Interpretaron y durante la procesión por las calles de Manises, el Himno de La Traslació.
El motivo por el que la Banda de Quart de Poblet estaba ese día en Manises fue para ofrecerle un homenaje a José Rodrigo Botet, n el 50 aniversario de su fallecimiento. Foto Gadea. 


DIVENDRES 16 DE JULIOL, VISITA A L'ASIL DE
SANT FRANCESC I SANT VICENT.
VIERNES 16 DE JULIO, VISITA A LO QUE ENTONCES
ERA EL ASILO SAN FRANCISCO Y AHORA
RESIDENCIA SAN FRANCISCO Y SAN VICENTE.


Visita a la residencia de majors. En primer terme Vicente Ferris Soler i a continuacio l'Alcalde Francisco Gimeno Adrián.
Fotografía que las autoridades realizaron a la Residencia de Mayores. En primer término Vicente Ferrís Soler i a su izquierda el Alcalde de Manises, Francisco Gimeno Adrián. Foto Gadea.


DIVENDRES 16 DE JULIOL DE 1965.
NOMENAMENT DE LA REGINA DELS JOCS FLORALS.
VIERNES DÍA 16 DE JULIO DE 1965.
ENTREGA DEL NOMBRAMIENTO A LA REINA DE LOS
JUEGOS FLORALES DE MANISES.


Rafael Palés entregant-li a la Srta. Amparo Gimeno Botet, el titul de Regina dels Jocs Florals de Manises. Darrere, en el centre: Torró (el barber) i a la seua esquerra Ventura Palés.
Momento en que Rafael Palés le hace entrega a la Señorita Amparo Gimeno Botet del título de Reina de los Juegos Florales de Manises. Junto a él, en el centro Torró (el barbero) y a su lado Ventura Palés. Foto Gadea.


Moment de la proclamacio de la Regina del Jocs Florals en el Cine Rex, el 16 de juliol de 1965.
Momento de la proclamación de la Reina de los Juegos Florales en el Cine Rex de Manises (lo que ahora en 2015 es el Supermercado Más y Más), el día 16 de Julio de 1965. Foto Gadea.


DISSABTE 17 DE JULIOL DE 1965,
FESTA A LES SANTES ESCUDELLERES.
SÁBADO 17 DE JULIO DE 1965,
FIESTA A LAS SANTAS PATRONAS DE MANISES:
SANTAS JUSTA Y RUFINA.


Passacarrer de la Regina de la Ceramica pel carrer de Mestre Guillem, avgda de Blasco Ibanyez. Es pot vore a l'esquerra el Bar La Ruta de Pepe Valls.
Pasacalle de la Reina de la Cerámica por la calle del Mestre Guillem, Avda. Blasco Ibáñez. Se puede ver -a la izquierda- el Bar La Ruta de Pepe Valls. Foto Gadea. 


Partit de futbol en el Camp de l'Olivereta, “TROFEO SANTAS”. En l'image la Regina de la Ceramica, acompanyada per Adela Escobar. Els jugadors que guanyaren, de negre el porter que era “cartero” de Manises. A l'esquerra darrere Don Ildefonso, el retor del l'Immaculat Cor de Maria.
Partido de fútbol en el campo de La Olivereta, "TROFEO SANTAS". En la fotografía la Reina Ana Mª Alpuente, acompañada por Adela Escobar y otras señoritas. Los jugadores que ganaron reciben el premio. El que va vestido con equipaje negro era el portero que era cartero de Manises. El sacerdote que se ve en la imagen es Don Ildefonso, Cura Párroco del Inmaculado Corazón de María. Foto Gadea.

FESTES A LES SANTES ESCUDELLERES
Dumenge 18 de juliol, La Cavalcada
CABALGATA EN LA FIESTA A LAS SANTAS.
DOMINGO 18 DE JULIO DE 1965


El cabuts, al començament de la cavalcada, davant de l'edifici EL ARTE.
Los cabezudos, antes de dar comienzo a la cabalgata de la cerámica, esperando delante del edificio El Arte. Foto Gadea.




La cavalcada per davant de l'Arriba el 18 de Juliol de 1965.
La Cabalgata de la Cerámica pasando por la Calle Valencia delante del Edificio Arriba. Foto Gadea.

DILLUNS 19 DE JULIOL DE 1965,
Festa religiosa a Santes Justa i Rufina.
LUNES DÍA 19 DE JULIO DE 1965,
FIESTA RELIGIOSA A SANTAS JUSTA Y RUFINA


Les Santes dins de l'Esglesia. Foto Gadea.
Santas Justa y Rufina antes de la procesión.


L'image de Les Santes Escudelleres pel Carrer Major, a la dreta es pot vore el rotul del Carrer Bisbe Soler, en processo.
Imagen de las Santas Justa y Rufina por la Calle Mayor en confluencia con la Calle del Obispo Soler, como se puede ver en el rótulo que aparece a la derecha, en la procesión. Foto Gadea.


Els acolics d'eix any, en la processó de Les Santes.
Portant la Creu el tio José Royo “Campana”.
Els acolics: Davant d'esquerra a dreta: Miguel Guardiola, mnmnmnmn, José Vicente Lahuerta, Rafa Sornosa, Juanjo Santolaria, Miguel Àngel Valls i Rafa Molina.
Los monaguillos de ese año abriendo la procesión con la Cruz que llevaba el tío (antes todos eran tíos) José Royo "Campana".
Los monaguillos son, delante de izquierda a derecha: Miguel Guardiola Pedro, ¿?, José Vicente Lahuerta Serra, Rafael Sornosa, Juanjo Santolaria, MiguelÁngel Valls y Rafael Molina. Foto Gadea.


D'esquerra a dreta: Luis Vilar Calatrava, Antonio Gallego Serra, José Mª Moreno Royo i Pascual Nadal Palop.
De izquierda a derecha: Luis Vilar Calatrava, Antonio Gallego Serra, José Mª Moreno Royo y Pascual Nadal Palop. Foto Gadea.


EFEMERIDES - EFEMÉRIDES

El 3 de Juliol del present 2015, es complixen 100 anys de la mort de José Rodrigo Botet, el Manisero Universal al qui l'Ajuntament de Manises li va fer un homenage en el 50 aniversari, i va regalar un quadro de taulells al Museu de Paleontologia (ara de Ciencies Naturals) i que està en Valencia.

El 3 de Julio del presente 2015, se cumplen 100 años del fallecimiento de José Rodrigo Botet, el Manisero Universal a quien el Ayuntamiento de Manises le hizo un homenaje en el 50 Aniversario y le regaló un mural de azulejos al Museo de Paleontología (ahora de Ciencias Naturales) de Valencia. 


José Rodrigo Botet
Manises, 2 d'Abril de 1842.
Madrit, 3 de Juliol de 1915.
Va naixer en la Plaça de la Mare de Deu dels Desamparats
(Plaça del Rellat) de Manises.

José Rodrigo Botet
Manises, 2 de Abril de 1842,
Madrid, 3 de Julio de 1915
Nació en la Plaza de la Virgen de los Desamparados en Manises y en la fachada de su casa natalicia se colocó un mural de azulejos en su memoria y que hoy día aún permanece.


Quadro de taulells que l'Ajuntament de Manises va regalar al Museu en l'any 1965, en el 50 Aniversari de la seua Mort.
Cuadro que el Ayuntamiento de Manises regaló al Museo -en 1965- en el 50 Aniversario de su fallecimiento.


PLAT MAJOR D'ARTESANIA DE MANISES
Maxima distincio manisera instituïda el 4 de Novembre de 1964

PLATO MAYOR DE ARTESANÍA
Máxima distinción manisera instituida por el Ayuntamiento
de Manises el 4 de Noviembre de 1964


Composición y enmarcado de Manises Online

Peça ceramica de 45 cm. de diàmetro, reproduccio del PLAT BRASER, estil “hispano-árabe”, segle XV, en decoracio documentada en les pintures de l'epoca i que fon aceptada per l'Ajuntament de Manises com la maxima distincio de la Ciutat, i que es va aprovar en Sessió Plenaria el dia 4 de Novembre de 1964. Sols s'han entregat 3 plats des de que es va instituir.

Este plato de reflejo metálico es una pieza de 45 cm. de diámetro, reproducción del Plato de estilo árabe, del siglo XV, con decoración documentada en las pinturas de la época, y que fue aceptada por el Ayuntamiento de Manises como la máxima distinción de la Ciudad. Se aprobó en Sesión Plenaria el día 4 de Noviembre de 1964. Sólo se han entregado 3 platos desde que se instituyó.


Encara que el Plat va quedar instituït -com a maxima distincio de l'Ajuntament de Manises- en l'any 1964 i sols s'han entregat 3 en tota la seua historia (fa 50 anys), he volgut reproduir-lo i emmarcar-lo per a coneiximent de tots i aprofite esta ocasio per a fer-me resò i reivindicar una de les propostes del maniser Vicente Gallego i Orts que dia:

“MANISES DEURIA DE CONSTRUIR UN MOMUMENT AL MANISER ANONIM, DE FORMA TRIANGULAR, ON EN UNA PART ES POSARA EL PLAT, EN L'ATRA UNA LEGENDA QUE DIGUERA “A LA MEMORIA DEL MANISER ANONIM FORJADOR DE LA POPULARITAT I BON NOM INTERNACIONAL DE MANISES DINS DE L'ART CERAMIC”, I EN LA TERCERA PART COPIA DEL DECRET EN EL QUE ES DECLARA A MANISES Ciudad Histórica y Laboriosa (sic).

Subscric esta solicitut i tal vegada en conte del decret, que ya el tenim en la Plaça 2 de Maig, podrien anar les mans d'un alfarer Fent a l'Aire.

Li passe esta proposta al Regidor corresponent de l'Ajuntament de Manises, per si considera oportú estudiar-ho.

Que passeu unes bones festes.

Aunque el Plato quedó instituido como máxima distinción del Ayuntamiento de Manises, en el año 1964 y solo se han entregado 3 en toda su historia, en 50 años, he querido reproducirlo y enmarcarlo para conocimiento de todos los maniseros que no lo conocían, y aprovecho la ocasión para recordar, hacerme eco y reivindicar una de las propuestas del manisero Vicente Gallego Orts, que decía:

"MANISES DEBERÍA DE CONSTRUIR UN MONUMENTO AL MANISERO ANÓNIMO, DE FORMA TRIANGULAR, DONDE EN UNA PARTE SE PUSIERA EL PLATO, EN LA OTRA CARA UNA LEYENDA QUE DIJERA: A LA MEMORIA DEL MANISERO ANÓNIMO FORJADOR DE LA POPULARIDAD Y BUEN NOMBRE INTERNACIONAL DE MANISES DENTRO DEL ARTE CERÁMICO, Y EN LA TERCERA PARTE UNA COPIA DEL DECRETO EN EL QUE SE DECLARA A MANISES "CIUDAD HISTÓRICA Y LABORIOSA" (sic). 

Suscribo totalmente esta solicitud y -tal vez- en lugar del Decreto, que ya lo tenemos en la Plaza 2 de Mayo, podríamos poner las manos de un alfarero haciendo al aire.

Le paso esta propuesta al Concejal correspondiente del Ayuntamiento de Manises, por si considera conveniente estudiarlo.

Que paséis una felices fiestas.

Pepe Esteve i Navarro
Membre corresponent de l'Institut d'Estudis Valencians.

Este artículo fue publicado en el Programa de Fiestas que los Clavarios de las Santas Justa y Rufina de Manises han editado este año 2015.

.

No hay comentarios:

Publicar un comentario